Catàleg

Maurras a Catalunya

Elements per a un debat

Hi va haver un moment en la cultura catalana, des de finals del segle XIX fins a la desfeta de la guerra, que al jardí de l’Ateneu Barcelonès, a les redaccions dels diaris i setmanaris de Barcelona, a les seus dels partits catalanistes, els noms dels dirigents polítics del partit francès d’extrema dreta, monàrquic, provençalista i antiromàntic Action Française, sobretot de Charles Maurras i de Léon Daudet, van seduir la major part de la intel·lectualitat catalana: de Santiago Rusiñol a Josep Pla, d’Eugeni d’Ors a Francesc Cambó, de Joan Estelrich a J. V. Foix, de Josep M. Junoy a Just Cabot, de Sebastià Gasch a Manuel Brunet, de Pere Coromines a Josep M. López-Picó, de Ramon Rucabado a Josep Farran i Mayoral, d’Enric Jardí a Josep M. de Sagarra, de Carles Cardó a Rossend Llates, de Ferran Soldevila a Joan Crexells, de Carles Sentís a Joan Fuster… Tota la generació noucentista va llegir Maurras, tot el catalanisme polític, de dretes (però també el d’esquerres: Antoni Rovira i Virgili), es va interessar, es va veure influït o com a mínim es va sentir interpel·lat per l’ideari de l’Action Française. Tot el catalanisme polític, tot el regionalisme que anys després va adoptar el franquisme de grat o per força, va continuar exalçant Maurras com si res no hagués passat, com si res no s’hagués trencat. Quina enorme paradoxa, que el catalanisme conservador es modernitzés i reformulés fonamentant-se, en part, en un reaccionari que va derivar cap a un feixisme francès guerracivilista que va negar taxativament, i des del primer moment, qualsevol opció política al nacionalisme català. Aquest volum, amb un desena de ponències de destacats especialistes i nombrosa documentació inèdita, es proposa fornir noves reflexions sobre la recepció de l’Action Française a Catalunya, nous elements objectius a un debat que s’estén a molts àmbits, un dels quals és, de tota evidència, el literari. Cap voluntat, ni una, d’homenatge. No pot haver-hi cap dubte sobre aquesta qüestió. Tampoc cap forma de nostàlgia ni de revisió, sinó tot al contrari: ¿Com reflexionar-hi? ¿Com entendre-ho? ¿Quines lliçons extreure’n?

Edició a cura de Xavier Pla

Comentaris de la premsa

“El lector hi trobarà la veu autoritzada d’historiadors, filòlegs, historiadors i crítics de la literatura o biògrafs que aborden el maurrasianisme des d’angles diversos: la seva visió de Catalunya, la influència sobre Eugeni d’Ors, Joan Estelrich o Ernest Robert Curtius; la seva presència en la premsa franquista (Santiago Nadal, Manuel Brunet) o les seves relacions amb el Vaticà. Obra de lectura imprescindible, ni que fos, com diu el professor Antoni Martí, per un “imperatiu ètic””.
Marc Soler, La Vanguardia

“Aquest interessant volum recull un conjunt de treballs excel·lents sobre la influència de Maurras a Catalunya, coneguda però a vegades massa oblidada”.
B.B., Serra d’Or

“Recull els fruits d’unes apassionants jornades que se celebraren a Girona”.
Albert Manent, La Vanguardia

“De la lectura del volum es desprèn la innegable influència que l’escriptor provençal va projectar sobre un bon nombre d’intel·lectuals catalans. La nòmina és certament important: Eugeni d’Ors, Josep Pla, Josep M. Junoy, J.V. Foix, Joan Estelrich i Manuel Brunet són alguns dels personatges que, de manera més gran o més petita, van tenir, en un moment o un altre, un influx maurrassià en la seva producció intel·lectual”.
Jordi Llorens, Serra d’Or

“Un volum coral tan interessant com necessari sobre l’impacte i lectura de l’intel·lectual francès impulsor de l’Action Française a casa nostra”.
Joan Esculies, El País