Catàleg

Josep M. Nadal

Llengua escrita i llengua nacional

Sembla provat que cap estudi de la realitat lingüística no és capaç d’explicar què és una llengua i què és un dialecte, i això perquè, d’una banda, qualsevol anàlisi de la realitat lingüística explicita una enorme variació, a la qual es correspon un conjunt d’àmbits d’ús perfectament establerts, i, de l’altra, perquè, si ens movem en un territori en què -com és el cas de la Romània- no hi ha possibilitats de fixar, sense partir d’idees preconcebudes, un criteri gramatical que pugui ser determinant en la discriminació lingüística. Però no sembla menys cert que, dins d’aquest espectre continu, alguns parlants s’agrupen a partir d’una percepció del món lingüístic que els fa veure’s com a usuaris d’una mateixa llengua, diferent de la dels altres. Els treballs que conformen el present volum s’ocupen precisament de trobar l’explicació a aquesta paradoxa. En definitiva tracten d’explicar perquè una realitat lingüística és percebuda, i ho fan, especialment, des de l’àmbit de la llengua escrita. L’explicació a aquesta tria cal trobar-la en el fet que l’àmbit de la comunicació escrita ha estat, en la història de les llengües romàniques, el primer, i durant molt de temps l’únic, que ha facilitat el procés històric de producció de la llengua.