Nathaniel Hawthorne
L’holocaust de la Terra
Traducció de Joan Sellent
Nathaniel Hawthorne és, sens dubte, un dels iniciadors més rellevants del conte modern. Nascut a Estats Units a començaments del s. XX, va articular la seva literatura allunyat dels corrents literaris del seu temps, amb uns contes admirables que parteixen de situacions al límit entre l’imaginari i el real. Contundent i amb una saviesa narrativa insòlita va encetar camins seguits més tard pels mestres del gènere. Amb narracions com «Wakefield» (que obre el present llibre) prefigura, en paraules de Borges, el món de Herman Melville o el de Kafka. «Mort Hawthorne—segueix Borges—, els altres escriptors van heretar la seva manera de somiar». Edgar Allan Poe, que va mostrar sempre per Hawthorne la devoció deguda al mestre admirable, deia que «el senyor Hawthorne és original en tots els sentits», per acabar afirmant que «té l’estil més pur, el gust més fi, la millor erudició, l’humor més delicat, el dramatisme més commovedor, la imaginació més radiant i l’enginy més consumat.»
Col·lecció: Narrativa > Biblioteca Mínima (49)
Autor: Nathaniel Hawthorne
Traductor: Joan Sellent
ISBN: 978-84-7727-182-6
Edició: 1a
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 13,1 x 21 cm
Pàgines: 176
Idioma: Català
Nathaniel Hawthorne és, sens dubte, un dels iniciadors més rellevants del conte modern. Nascut a Estats Units a començaments del s. XX, va articular la seva literatura allunyat dels corrents literaris del seu temps, amb uns contes admirables que parteixen de situacions al límit entre l’imaginari i el real. Contundent i amb una saviesa narrativa insòlita va encetar camins seguits més tard pels mestres del gènere. Amb narracions com «Wakefield» (que obre el present llibre) prefigura, en paraules de Borges, el món de Herman Melville o el de Kafka. «Mort Hawthorne—segueix Borges—, els altres escriptors van heretar la seva manera de somiar». Edgar Allan Poe, que va mostrar sempre per Hawthorne la devoció deguda al mestre admirable, deia que «el senyor Hawthorne és original en tots els sentits», per acabar afirmant que «té l’estil més pur, el gust més fi, la millor erudició, l’humor més delicat, el dramatisme més commovedor, la imaginació més radiant i l’enginy més consumat.»
«Em fascina aquest conte de Nathaniel Hawthorne per una raó tan senzilla com terrible: és una de les coses més espantosament pessimistes que he llegit mai. Al·legòric però ple de vitalitat, és un conte que funciona, tot alhora, com una admonició contra les pretensions del redemptorisme, com un escarni de les ànsies de progrés, com un rebuig de les idees i les esperances del puritanisme i de la seva insensata i destructiva voluntat de puresa».
Pere Antoni Pons, Paper de vidre