L’estiueig
Com fèiem vacances entre 1929 i 1935
«Sembla provat que la Humanitat, de Jesucrist ençà, ha viscut molts anys—a la ratlla de 1800—sense descobrir aquesta cosa que ara en diem l’estiueig. L’estiueig, per definició, és una certa manera de passar l’estiu especialment cara a la gent de les ciutats. Actualment, els fills dels nostres amics casats, per tendres que siguin, tenen una idea molt clara de l’estiueig, de les seves gràcies i dels seus inconvenients. No anaven pas així les coses a començaments de segle. I no perquè els nostres amics no tinguessin fills, sinó perquè aleshores l’estiueig, que ara és mundà, popular i democràtic, no era ben bé mundà, ni popular, ni democràtic i gairebé direm que no era ni estiueig».
Josep Maria Planes
Col·lecció: Assaig > D’un dia a l’altre (32)
ISBN: 978-84-7727-508-4
Edició: 1a
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 13,1 x 21 cm
Pàgines: 280
«Sembla provat que la Humanitat, de Jesucrist ençà, ha viscut molts anys—a la ratlla de 1800—sense descobrir aquesta cosa que ara en diem l’estiueig. L’estiueig, per definició, és una certa manera de passar l’estiu especialment cara a la gent de les ciutats. Actualment, els fills dels nostres amics casats, per tendres que siguin, tenen una idea molt clara de l’estiueig, de les seves gràcies i dels seus inconvenients. No anaven pas així les coses a començaments de segle. I no perquè els nostres amics no tinguessin fills, sinó perquè aleshores l’estiueig, que ara és mundà, popular i democràtic, no era ben bé mundà, ni popular, ni democràtic i gairebé direm que no era ni estiueig».
Josep Maria Planes
“Una caixa de sorpreses”.
Valèria Gaillard, Avui
“Les vacances, les festes majors i les primeres onades turístiques s’encavallen amb harmonia i talent literari. Un llibre fresc com una tallada de síndria i ripolinat com un auto a punt de sortir cap a Calditas sur mer”.
Jordi Nopca, Ara
“Un periodisme de primer nivell, que condensa la crònica d’una transició final de l’elitisme selectiu i el lleure popular a les formes de la massificació que arribarien immediatament”.
Joaquim Nadal, Avui
“Hi ha envasats aquells primers estiuejos de la societat catalana que Mirador, el setmanari més ripolinat del país, va mostrar en forma de reportatges amb alguns dels millors reporters. Són estius bigarrats, calidoscòpics, virolats, de Castelldefels a Cadaqués, passant per Olot o Menorca”.
Francesc Canosa Farran, El País
“Per les planes d’aquest llibre del tot sensacional hi desfilen casinos, balls, restaurants, peixos, llagostes i senyoretes molt maques que es deixen convidar al bany, trens especials i el desenvolupament de tota una indústria turística incipient”.
Sebastià Bennasar, Diari de Balears
“Una obra que recomano que es llegeixi amb morositat. Una delícia de llibre, travessat d’ironia”.
Jordi Llavina, Presència
«Unes cròniques d’un valor històric magnífic que ens permet de conèixer una època que temporalment no ens queda lluny però que a la gent jove ens sembla medieval».
Álvaro Muñoz, Llegir en cas d’incendi
