La servitud voluntària

«Només vull entendre com pot ser que tants homes, tantes viles, tantes ciutats i tantes nacions suportin, algunes vegades, un tirà sol que no té altre poder que el que ells mateixos li donen…» Així comença l’anàlisi que Étienne de La Boétie fa de les relacions de dominació i servitud que s’estableixen no solament en l’àmbit social o estatal, sinó també en l’aspecte més íntim de determinats lligams personals: la servitud dels pobles—i aquí rau el seu caràcter innovador—és voluntària. Dos textos de Michel de Montaigne, íntim amic de La Boétie, completen en el volum que avui presentem el perfil personal i intel·lectual de l’autor d’aquest discurs filosòfic i polític encara vigent als nostres dies.