La prosa literària de Josep Carner

La prosa de Josep Carner se situa en el centre mateix de la seva activitat literària fins a la Guerra Civil. Col·laborador regular a La Veu de Catalunya i La Publicitat, i esporàdic a moltes altres publicacions, Carner es va proposar d’educar els lectors, d’edificar una societat amb els mitjans de la imaginació i el llenguatge. Aquest llibre ho estudia usant tots els materials coneguts i confrontant-los amb els seus paral·lels catalans i estrangers. Les idees literàries de Carner i les seves preferències de prosista, per primera vegada sistematitzades, formen la base
damunt la qual es construeix l’anàlisi. La complementen reflexions rigoroses sobre periodisme i literatura, el gènere de les col·laboracions, els òrgans de la Lliga i d’Acció Catalana en què les publicava, i la relació que podia establir amb els lectors per mitjà del diari. El resultat és una descripció minuciosa i ben articulada d’una prosa literària d’altíssima qualitat, modèlica segons el parer d’escriptors de signe tan divers com Josep Pla, Armand Obiols, Joan Fuster o Pere Calders.