Josep Maria Esquirol
La penúltima bondat
Assaig sobre la vida humana
De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels «infinitius essencials» de l’ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, que s’articula a partir del concepte de «replec del sentir». L’estil singular de l’autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l’amistat, la revolució i l’agraïment. I anticipant-nos, ja de bell començament, allò que és més nuclear: «Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l’humà i l’inhumà―car només l’humà pot ser inhumà―, la proximitat i la indiferència. Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l’empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida».
Col·lecció: Assaig > Assaig (43)
Autor: Josep Maria Esquirol
ISBN: 978-84-7727-587-9
Edició: 3a (21 de febrer de 2018)
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 13,1 x 21 cm
Pàgines: 176
De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels «infinitius essencials» de l’ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, que s’articula a partir del concepte de «replec del sentir». L’estil singular de l’autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l’amistat, la revolució i l’agraïment. I anticipant-nos, ja de bell començament, allò que és més nuclear: «Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l’humà i l’inhumà―car només l’humà pot ser inhumà―, la proximitat i la indiferència. Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l’empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida».
Aquest títol es troba disponible en e-book. Per coneixe'n el preu, el format i altres característiques, si us plau, consulti amb la seva botiga d'e-books preferida.
Portada de Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio (21/02/2018)
Entrevista de Jordi Nopca a l’Ara (23/02/2018)
Entrevista de Mònica Terribas i David Fernàndez, a El Matí de Catalinya Ràdio (28/02/2018)
Entrevista de Toni Clapés a Versió RAC1 (28/02/2018)
Entrevista amb Xavier Graset al programa Més324 de TV3 (01/03/2018)
Entrevista d’Esther Vera a l’Ara (03/06/2018)
Entrevista d’Ignacio Vidal-Folch a El Pais (23/04/2018) (en castellà)
Entrevista d’Anna Zaera a VilaWeb (24/04/2018)
Entrevista d’Igor Llongueras a El Punt Avui (06/05/2018)
Entrevista de Joan Safont a El Nacional (13/03/2018)
Entrevista de Albert Sáez a El Periódico (08/07/2018)
Entrevista d’Alba Gómez Gabriel a Núvol (18/04/2018)
Entrevista de Fátima Uribarri a l’ABC (19/05/2019)
Entrevista de M. Elena Vallés a Diario de Mallorca (04/02/2020)
«El seu estil clar, precís i elegant, rigorós però allunyat de l’acostumada, a vegades innecessària aridesa que distingeix a bona part de la producció acadèmica».
Ignacio Garmendia, Mercurio
«Esquirol ens fa tocar de peus a terra, ens col·loca a la intempèrie, als afores del “paradís impossible”, lluny de l’Edèn i de les utopies, ens aparta de les ideologies salvadores i de la idea de Déu».
Ignasi Aragay, Ara
«En aquest context més aviat descoratjador, cal afigurar-se que llibres tan lluminosos, profunds i càlids com La penúltima bondat poden servir com a rèplica revulsiva a l’abraçada del no-res».
Eduard Roure, Segre
«Esquirol reivindica la capacitat de commoure’s, la sensibilitat, la compassió i la bondat».
Eduard Molner, La Vanguardia
«Una preciosa reflexió que amaga aquest assaig, entorn d’aquesta “penúltima bondat” que no és una altra que la generositat, és que hem de donar sempre el que no tenim. I el que no tenim són coses tan senzilles com el temps, l’atenció o les abraçades».
Darío Luque, Anika entre libros
«Una narració escrita des del concepte de “replec del sentir” i cercant allò humà».
Regió7
«Una definició més enriquidora, activa, sensible i humana de l’acte de pensar, i per extensió, de l’ésser humà».
Jaume Claret, Ara
«Inspirada en l’actualitat del sentir, del pensar, del viure… per mitjà d’un intel·lecte audaç i renovador. El filòsof es posa en la pell del literat per oferir-nos les claus d’uns coneixements reveladors i ontològics».
Pere Joan Martorell, Última Hora
«Esquirol és molt cortès: a banda de voler ser clar, escriu molt bé. Jo xalo de valent amb les seves obres; amb el ritme de la seva prosa, puntuada d’una manera sempre raonable; amb la qualitat lírica dels seus exemples; amb el seu fecund recurs de l’etimologia: com revela, l’idioma, la manera de ser del que el fan servir. Els llibres d’aquest autor, paisà i amic, se sostenen, també, per la seva qualitat literària: són ben escrits».
Jordi Llavina, El 3 de vuit
«Esquirol, en efecte, ha escrit un autèntic assaig. És clar que hi ha filosofia en el llibre, però el seu estil i el seu tractament literari és fefaentment assagístic. La lliçó d’aquest llibre, doncs, té a veure amb la propagació de la bondat».
Joan Garí, Levante Postdata
«Assaig que hauríem de llegir i rellegir. Està escrit en un llenguatge que si no és totalment planer, està ben lluny del lèxic abstrús al qual moltes vegades ens tenen acostumats els grans pensadors».
Antoni Morell, Diari d’Andorra
«Les paraules del filòsof Josep Maria Esquirol en La penúltima bondat m’arriben ben endins».
Pere Queraltó i Segarra, El 3 de Vuit
«En Josep Maria Esquirol, enganxa».
Josep Ballbè i Urrit, Diari de Terrassa
«La penúltima bondat abunda en claredats, no aquestes que t’enceguen, sinó que, més aviat, netegen i aclareixen».
Wilson Pérez Uribe, Colofón Revista Literaria
