Oscar Wilde
La decadència de la mentida
Un comentari
Traducció de Pau Cañigueral
La decadència de la mentida (1898) no és només un dels diàlegs de més abast teòric d’Oscar Wilde, sinó que representa el seu manifest antinaturalista i una contribució tan notable com polèmica, fins i tot avui dia, al debat sobre el valor de l’art. Per Wilde, quan s’exigeix a l’art que renunciï a la bellesa—l’aspiració humana més elevada—per assolir la veritat, se sacrifica una de les capacitats més extraordinàries de l’ésser humà: la de transformar la realitat. Crear significa ordir mentides meravelloses per convertir el món en un lloc digne del nostre esbalaïment. I quan l’Art aconsegueix alliberar-se de les cadenes del realisme, deixa d’imitar la Natura i la Vida i n’esdevé el model.
Col·lecció: Narrativa > Mínima Minor ()
Autor: Oscar Wilde
Traductor: Pau Cañigueral
ISBN: 978-84-7727-562-6
Edició: 1a (2014)
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 11,5 x 18 cm
Pàgines: 80
La decadència de la mentida (1898) no és només un dels diàlegs de més abast teòric d’Oscar Wilde, sinó que representa el seu manifest antinaturalista i una contribució tan notable com polèmica, fins i tot avui dia, al debat sobre el valor de l’art. Per Wilde, quan s’exigeix a l’art que renunciï a la bellesa—l’aspiració humana més elevada—per assolir la veritat, se sacrifica una de les capacitats més extraordinàries de l’ésser humà: la de transformar la realitat. Crear significa ordir mentides meravelloses per convertir el món en un lloc digne del nostre esbalaïment. I quan l’Art aconsegueix alliberar-se de les cadenes del realisme, deixa d’imitar la Natura i la Vida i n’esdevé el model.
Màrius Serra recomana La decadència de la mentida al Lecturàlia de Catalunya Ràdio
«En una època com la nostra en què tot depèn de les ideologies, en què les novel·les, polítiques o sentimentals, aspiren més a la tergiversació que a la mentida i en què l’Art es vol passar pels fogons, sembla oportú recordar les observacions de Wilde encara que ja no n’hagi de fer cas ningú».
Ferran Toutain, El País (Quadern)
«És del tot oportuna la publicació d’aquest breu però molt punyent assaig que reflexiona, amb l’habitual, agraïda i esmoladíssima ironia de l’autor irlandès, sobre la creació artística i la seva relació amb la natura i la realitat. La força del seu discurs és tan poderosa, tan magnètica, que resulta gairebé impossible no restar-hi envescat, quan inicies el llibre».
Xavier Serrahima, El Punt Avui
«Tot català que vulgui fer una novel·la hauria de llegir La decadència de la mentida, de Wilde».
Jordi Llovet, El País (Quadern)
«Un petit gran llibre. Una peça imprescindible del pensament estètic de Wilde nascut en la llevantada provocada per Schopenhauer i Nietzsche».
Joan Cuscó i Clarasó, El 3 de Vuit
