Eduard Toldrà
Impressions incoherents de la meva vida frívola a Barcelona
(Total, res!)
Les Impressions incoherents són el diari personal d’un jove Eduard Toldrà, iniciat quan el músic tenia catorze anys, moment en què va decidir fer de la música el centre de la seva vida. Sincer i esforçat, hi dibuixa amb precisió la voluntat ferma d’esdevenir un músic professional, amb tots els afanys i sacrificis que aquesta dedicació li pogués comportar. Qui sap si per això prevalen al text una extraordinària força de voluntat i una gran determinació, dedicades a dominar la indolència i la rauxa pròpies de l’adolescent per tal de convertir-se en un músic seriós. A més d’un excepcional testimoni personal i vital, aquest dietari és un retrat únic de la vida musical barcelonina a començaments del segle XX.
Col·lecció: Assaig > D’un dia a l’altre (41)
Autor: Eduard Toldrà
ISBN: 978-84-7727-543-5
Edició: 1a
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 13,1 x 21 cm
Pàgines: 448
Les Impressions incoherents són el diari personal d’un jove Eduard Toldrà, iniciat quan el músic tenia catorze anys, moment en què va decidir fer de la música el centre de la seva vida. Sincer i esforçat, hi dibuixa amb precisió la voluntat ferma d’esdevenir un músic professional, amb tots els afanys i sacrificis que aquesta dedicació li pogués comportar. Qui sap si per això prevalen al text una extraordinària força de voluntat i una gran determinació, dedicades a dominar la indolència i la rauxa pròpies de l’adolescent per tal de convertir-se en un músic seriós. A més d’un excepcional testimoni personal i vital, aquest dietari és un retrat únic de la vida musical barcelonina a començaments del segle XX.
Edició a cura de Francesc Cortès i Mercè Comas.
Pròleg de Narcisa Toldrà.
«Està escrit amb l’espontaneïtat i amb la naturalitat descurada de qui pensa que mai no serà llegit. No té, per tant, cap pretensió artística o literària. Això té dues conseqüències molt beneficioses per al lector. La primera és que Toldrà mai no s’emborratxa de retòrica ni cau en la pedanteria. La segona és que cada passatge supura sinceritat i, per tant, el dietari permet conèixer al detall un període crucial en la formació d’una figura clau de la música catalana, un dels màxims exponents del Noucentisme musical. Els interessats en el personatge no poden deixar-lo passar».
Pere Antoni Pons, Ara
«La seva lectura sistemàtica atreu, al marge que un es dediqui o no al tema musical, ja que incideix en nombrosos aspectos que dibuixen la societat del moment. Eduard Toldrà s’expressa molt bé, com ho farà també més endavant en un ric epistolari. Aquestes memòries són també un exercici epistolar en el qual la resposta era el seu esdevenir quotidià».
Jorge de Persia, La Vanguardia
«A banda de per entendre les pors i les aspiracions, els propòsits i les esperances d’aquest músic català, Impressions incoherents… té també un valor documental històric».
Robert Juan-Cantavella, El Mundo
«Es realment sorprenent que un noi d’aquella edat demostri una maduresa tan considerable, tant en el que escriu com en el que fa».
Serra d’Or
«Un dietari divertit i revelador».
El Punt Avui
«La vitalitat i l’enginy són les protagonistes d’aquesta, podríem dir, opera prima d’Eduard Toldrà. Una crònica franca i oberta d’un noi vilanoví arribat a Barcelona, que, amb les seves anotacions, ens dóna moltes pistes per conèixer la seva biografia. Llegint les seves aventures i reflexions, es gairebé impossible no sentir empatia per la riquesa emocional de Toldrà. Una excel·lent troballa, amena i divertida, per a tots els que considerem Eduard Toldrà com una de les figures mes rellevants de la música catalana del segle XX».
Carme Miró, Sonograma
«Aquestes pàgines tenen la virtut de descriure’ns de manera imperfecta però propera l’ambient musical de la Catalunya de principi del segle passat i, sobretot, d’acostar-nos al pressentiment d’un músic en formació. Els dubtes i inconstàncies del joveníssim i apassionat Toldrà se’ns acaben fent entranyables i ens ajuden a entendre tot el que va venir després».
J.M.F., Clàssica
