Eugeni d’Ors
Gualba, la de mil veus
«En acomiadar-se a la nit, dalt de l’escala, tremolaven tots dos, talment les fulles ja caduques que, fora, flagel·lava la ja desfermada tempesta. Tremolaven i no sabien separar-se i, miserablement, ajuntaven el tremolor. Aleshores, s’esdevingué una cosa abominable. La làmpara de petroli va escapar-se de la mà d’ell. Damunt, on la mà la tenia, caigué al mig del pit de la noia que ja tancava els ulls. L’essència diabòlica vessà, s’escampà, fou tot d’una un torrent de flames. I en fou la noia tota vestida, en les robes, en els cabells, en les mateixes carns. I ella udolà i udolà ell, com les feres udolen. I ella fou en terra, que es torcia en la lira del foc. I ell s’hi precipità, a estrènyer les flames, amb els braços, oberts, amb tot el cos, amb la cara, amb les mans… Jo dic, Senyor, l’horror com va ser. Jo dic l’incendi com va ser».
«L’incendi»
Col·lecció: Miscel·lània > Obra Catalana d’Eugeni d’Ors (9)
Autor: Eugeni d’Ors
ISBN: 978-84-7727-525-1
Edició: 1a
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 15 x 21 cm
Pàgines: 128
«En acomiadar-se a la nit, dalt de l’escala, tremolaven tots dos, talment les fulles ja caduques que, fora, flagel·lava la ja desfermada tempesta. Tremolaven i no sabien separar-se i, miserablement, ajuntaven el tremolor. Aleshores, s’esdevingué una cosa abominable. La làmpara de petroli va escapar-se de la mà d’ell. Damunt, on la mà la tenia, caigué al mig del pit de la noia que ja tancava els ulls. L’essència diabòlica vessà, s’escampà, fou tot d’una un torrent de flames. I en fou la noia tota vestida, en les robes, en els cabells, en les mateixes carns. I ella udolà i udolà ell, com les feres udolen. I ella fou en terra, que es torcia en la lira del foc. I ell s’hi precipità, a estrènyer les flames, amb els braços, oberts, amb tot el cos, amb la cara, amb les mans… Jo dic, Senyor, l’horror com va ser. Jo dic l’incendi com va ser».
«L’incendi»
Edició, presentació i notes de Xavier Pla
“La publicació d’aquesta nova edició de Gualba, la de mil veus no podia ser més oportuna perquè ens brinda una nova i inexcusable oportunitat per llegir finalment aquesta petita gran obra que sempre ha passat massa inadvertida des que va veure la llum a La Veu de Catalunya l’estiu de 1915”.
Sam Abrams, El Mundo (Tendències)
“Xavier Pla, amb rigor filològic i sagacitat crítica, reedita aquella faula incestuosa l’acció de la qual passa quan als cafès els senyors eren “comentaristes assenyats del conflicte europeu”. Si el lector entra en l’incòmoda lògica d’Ors, quedarà commogut”.
Jordi Amat, La Vanguardia
“Brillant, per documentat i concís, pròleg de Xavier Pla”.
El País (Quadern)
