Rosanna Cantavella
Els cards i el llir
Una lectura de l'«Espill» de Jaume Roig
L’antiga controvèrsia sobre la presumpta naturalesa malèfica o sublim de la dona fou una de les qüestions més debatudes pels intel·lectuals europeus de la baixa Edat Mitjana. Molts escriptors — com Jean de Meun, Boccaccio, Chaucer o Bernat Metge — hi digueren la seva, i el metge valencià Jaume Roig hi contribuí amb una obra monumental, l’Espill (1460). Aquesta narració en noves rimades (més de 16000 versos) continua essent a hores d’ara poc coneguda, a causa sobretot de les dificultats que imposa la forma mateixa del text. El present assaig estudia la manera com l’Espill — alhora tractat moral, sermó i narració articuladora d’històries i faules — reflecteix el debat de les dones, resseguint-ne els motius literaris i situant-los en el context de la seva tradició europea. D’aquesta manera, Els cards i el llir forneix també un catàleg dels tòpics discursius que generà la cultura medieval a propòsit del col·lectiu femení, i que han marcat la visió occidental de la dona fins al segle XX. Però encara hi ha més: perquè el rigor amb què Rosanna Cantavella duu a terme la seva lectura temàtica converteix el present estudi en la primera guia de què disposen els lectors de Jaume Roig per vèncer una bona part de les difícultats que presenta un dels clàssics majors de la literatura catalana.
Col·lecció: Assaig > Assaig (11)
Autor: Rosanna Cantavella
ISBN: 978-84-7727-071-3
Edició: 1a
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 13,1 x 21 cm
Pàgines: 192
Idioma: Català
L’antiga controvèrsia sobre la presumpta naturalesa malèfica o sublim de la dona fou una de les qüestions més debatudes pels intel·lectuals europeus de la baixa Edat Mitjana. Molts escriptors — com Jean de Meun, Boccaccio, Chaucer o Bernat Metge — hi digueren la seva, i el metge valencià Jaume Roig hi contribuí amb una obra monumental, l’Espill (1460). Aquesta narració en noves rimades (més de 16000 versos) continua essent a hores d’ara poc coneguda, a causa sobretot de les dificultats que imposa la forma mateixa del text. El present assaig estudia la manera com l’Espill — alhora tractat moral, sermó i narració articuladora d’històries i faules — reflecteix el debat de les dones, resseguint-ne els motius literaris i situant-los en el context de la seva tradició europea. D’aquesta manera, Els cards i el llir forneix també un catàleg dels tòpics discursius que generà la cultura medieval a propòsit del col·lectiu femení, i que han marcat la visió occidental de la dona fins al segle XX. Però encara hi ha més: perquè el rigor amb què Rosanna Cantavella duu a terme la seva lectura temàtica converteix el present estudi en la primera guia de què disposen els lectors de Jaume Roig per vèncer una bona part de les difícultats que presenta un dels clàssics majors de la literatura catalana.
