William Shakespeare
El rei Lear
Traducció de Joan Sellent
Un rei decideix repartir el regne entre les seves tres filles, proporcionalment a l’amor que cadascuna declari professar-li. Així és com s’inicia El rei Lear, però el geni colossal de Shakespeare va molt més enllà d’aquest esquema de conte tradicional i ofereix una reflexió profunda sobre la condició humana, la crònica d’un viatge de l’home per les turbulències que els seus propis errors desencadenen i una incursió als territoris de la ceguesa i de la bogeria com a peatges per accedir a la lucidesa. De totes les tragèdies shakespearianes, potser cap altra no presenta uns components d’absurd i crueltat tan clarament precursors de l’avantguarda teatral dels últims cent anys, ni una vigència tan rotunda a l’hora d’exposar sense concessions les facetes més sòrdides del mal. Aquesta versió catalana de Joan Sellent va ser elaborada per a una posada en escena, i és per això que en tot moment busca l’equilibri entre la funcionalitat dramatúrgica i la recreació del pols retòric i els ritmes poètics de l’original.
Col·lecció: Narrativa > Biblioteca Mínima (168)
Autor: William Shakespeare
Traductor: Joan Sellent
ISBN: 978-84-7727-461-2
Edició: 2a
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 13,1 x 21 cm
Pàgines: 216
Idioma: Català
Un rei decideix repartir el regne entre les seves tres filles, proporcionalment a l’amor que cadascuna declari professar-li. Així és com s’inicia El rei Lear, però el geni colossal de Shakespeare va molt més enllà d’aquest esquema de conte tradicional i ofereix una reflexió profunda sobre la condició humana, la crònica d’un viatge de l’home per les turbulències que els seus propis errors desencadenen i una incursió als territoris de la ceguesa i de la bogeria com a peatges per accedir a la lucidesa. De totes les tragèdies shakespearianes, potser cap altra no presenta uns components d’absurd i crueltat tan clarament precursors de l’avantguarda teatral dels últims cent anys, ni una vigència tan rotunda a l’hora d’exposar sense concessions les facetes més sòrdides del mal. Aquesta versió catalana de Joan Sellent va ser elaborada per a una posada en escena, i és per això que en tot moment busca l’equilibri entre la funcionalitat dramatúrgica i la recreació del pols retòric i els ritmes poètics de l’original.
«He llegit i rellegit, sentit i meditat, admirat i adorat al diví Shakespeare; he reconegut en ell al rei dels poetes, al sobirà de la imaginació; però abans d’aquesta ocasió, mai havia conegut el seu veritable valor».
Jens Immanel Baggesen
«Shakespeare era una encarnació de la natura i és més fàcil transformar les estacions i les lleis de la vida i de la mort que canviar una sola coma en els seus pensaments eterns».
Thomas Lovell Beddoes
«Anima els seus herois amb el buf d’esperit. Parla a través de la boca d’ells, mostren la seva descendència».
Goethe
«Cap poeta modern és més correcte que Shakespeare. És a més sistemàtic com cap altre: ja posant en contrast, per mitjà d’antítesi, a individus, masses, fins i tot mons, en grups pintorescs; ja amb la simetria musical de les mateixes proporcions enormes, amb gegantines repeticions i tornades; sovint amb la paròdia de la lletra i amb la ironia de l’esperit del drama romàntic; sempre amb la individualitat més alta i completa i la manera més variat de representar-la servint-se de totes les formes poètiques, des de la imitació més naturalista fins a la caracterització més espiritual».
Friedrich Schlegel
«Seria millor per al món perdre tots els altres llibres que els drames de Shakespeare».
Algernon Charles Swinburne
«Shakespeare és l’historiador de l’eternitat».
Ernest Renan
«El Rei Lear és, de tot el teatre de Shakespeare, el drama més ombrívol, punyent, tràgic, el que presenta la vida amb colors més atroços i desesperats».
Jean Richepin
