Fernando Pessoa
El banquer anarquista
Traducció de Manuel Guerrero
El present relat, «faula dialèctica» -en paraules del mateix Pessoa- on un banquer anarquista per convicció construeix discursivament un pamflet irònic i incendiari contra la societat burgesa i la divinització dels diners, és un dels textos més populars i brillants de l’autor. Traduït a les més diverses llengües, continua sorprenent i fascinant els lectors per l’enginy paradoxal i el cinisme d’insuperable actualitat que traspuen els mots del cèlebre banquer. «Hi ha, doncs, una cosa evident?… En l’estat social present no és possible un grup d’homes, per ben intencionats que siguin, per preocupats que estiguin només a combatre les ficcions socials i treballar per la llibertat, que treballin junts sense que espontàniament creïn tirania entre si…? sense destruir en la pràctica tot allò que volen en la teoria.»
Col·lecció: Narrativa > Biblioteca Mínima (18)
Autor: Fernando Pessoa
Traductor: Manuel Guerrero
ISBN: 978-84-7727-366-0
Edició: 2a
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 13,1 x 21 cm
Pàgines: 88
Idioma: Català
El present relat, «faula dialèctica» -en paraules del mateix Pessoa- on un banquer anarquista per convicció construeix discursivament un pamflet irònic i incendiari contra la societat burgesa i la divinització dels diners, és un dels textos més populars i brillants de l’autor. Traduït a les més diverses llengües, continua sorprenent i fascinant els lectors per l’enginy paradoxal i el cinisme d’insuperable actualitat que traspuen els mots del cèlebre banquer. «Hi ha, doncs, una cosa evident?… En l’estat social present no és possible un grup d’homes, per ben intencionats que siguin, per preocupats que estiguin només a combatre les ficcions socials i treballar per la llibertat, que treballin junts sense que espontàniament creïn tirania entre si…? sense destruir en la pràctica tot allò que volen en la teoria.»
“Aquest llibre és una joia, un d’aquells llibrets amb els quals gaudeixes un dia, una llarga tarda o una feliç nit, i que es degusten gairebé de cop, deixant-te emportar pel seu ritme, interromput potser per alguna pausa d’avituallament”.
Xavier Bassas, Diari de Tarragona