Contra tota esperança

Joseph Brodsky

“Una obra d’una solidesa literària corprenedora. Un dels exercicis de memòria més enlluernadors que ens va deixar el segle passat, un clàssic que deixa empremta”.
Mauricio Bach, La Vanguardia

“Cal aplaudir l’extraordinària traducció que ens ha regalat Jaume Creus del Contra tota esperança de Nadejda Mandelstam (deixin el que fan i corrin a llegir aquest llibre!)”.
Bernat Dedéu, El Punt Avui

“Sobre aquests anys de terror ens explica, en una prosa neta, alhora culta i clara, com si ens parlés des de la butaca del costat – en el treballat català de Jaume Creus – la víctima, la testimoni, l’amiga i la musa d’Óssip Mandelstam”.
Ricardo San Vicente, El País

“Contra tota esperança, em diu el poeta Joan Margarit, és un dels quatre o cinc llibres imprescindibles del segle XX. Literàriament és una peça magistral. I la traducció al català de Jaume Creus em sembla sublim”.
Lluís Foix, El Punt Avui

“Potser l’al·legat més important contra el règim”.
Ricardo San Vicente, La Vanguardia

“Un dels documents més demolidors sobre la misèria moral del totalitarisme. És el testimoni dels vius, però també el dels morts. La certesa que calia, potser, per a aquells que encara vulguen fer distincions entre els crims de cadascun dels dos costats del riu del fanatisme”.
Joan Garí, Ara

“Monumentals memòries. És un esdeveniment perquè les nostres editorials independents ens continuen oferint llibres dels que fan avançar la cultura. És un petit miracle que els lectors cultes haurien de recompensar, si és que queda justícia poètica”.
David Castillo, El Punt Avui

“Construïdes des de la intimitat d’una supervivent convençuda que “el silenci és un veritable crim contra la humanitat” i tot i descriure una atmosfera opressiva de por, delació i tortures, aquest monument de la Nadejda no cau en la denúncia plana ni tètrica. Al contrari: manté sempre una intensitat poètica (hi batega l’esperit de l’Ossip), una lucidesa tràgica, una duresa commovedora. Ara que Putin flirteja amb la rehabilitació de Stalin, és més oportú que mai recuperar la veu dels Madelstam, víctimes d’un règim totalitari i assassí, un règim que va canviar la paraula consciència primer per sentit de classe i després per interès d’estat”.
Ignasi Aragay, Ara

“Una obra d’una altura literària majestuosa. Una història d’amor i terror, de reflexió i de devoció per la literatura i per la vida, un testimoni de llibertat, de creativitat i de grandesa”.
Melcior Comes, El Punt Avui

“Nadejda Mandelstam, una assignatura russa pendent. En aquesta excel·lent edició catalana, la clau més impressionant de l’obra és en el pensament d’una autora que, en definitiva, ho és no pas per ambició pròpia, sinó per preservar l’obra del seu company”.
Marta Pessarrodona, Ara

“Desgrana en aquestes memòries els fets despullats, sense autocompassió ni filigranes estilístiques, una concatenació de peripècies per salvaguardar el llegat de Mandelstam”.
Olga Merino, El Periódico

“Un dels millors relats testimonials de la repressió soviètica de la qual van ser víctima molts escriptors. Sorprenen, aquestes memòries escrites als seixanta-cinc anys, després d’haver viscut durant anys i panys de manera gairebé clandestina, per l’alta qualitat de la prosa i per la intensitat amb què l’autora recupera els records”.
Lluís Bonada, El Temps

“El testimoni de Nadejda Mandelstam a la Unió Soviètica de Stalin és tan intens i corprenedor que converteix la lectura en un acte de compromís amb la llibertat. Les memòries de la vídua del poeta Óssip Mandelstam són un al·legat contra el totalitarisme que va desballestar el segle XX. Un text de vigència universal, una narració sobre la vida i la literatura que posa la societat russa davant del mirall i commociona fins la darrera paraula. Un llibre que convida a creure en la força de l’amor, incòlume fins i tot davant la barbàrie”.
Toni Mata, Regió 7

“Aquesta és una obra que no es pot explicar si no és escrivint-la de cap i de nou, escrivint-la exactament igual, línia per línia, per preservar-ne la justa mesura de l’ofec, de l’estupor, de la integritat que desprèn de cap a cap. Té tota la raó George Steiner quan afirma que res del que puguem dir pot expressar la grandesa d’aquest llibre”.
Eva Vàzquez, Presència

“Un testimoni d’excepció de la societat intel·lectual russa de l’inici del segle XX. A més de viure l’exili i la tragèdia dels gulags en primera persona, descriu la lluita de poder entre el Govern i els pensadors després de la revolució”.
Sàpiens

“Descriu amb una narrativa límpida i sense concessions el món de les persones inadaptades, vulnerables, espantades pel declivi psicològic que patien una persecució implacable. Aquestes memòries només han pogut ser escrites per una dona optimista, intel·ligent, enèrgica i d’una força interior immensurable”.
Carme Miró, Sonograma Magazine

“D’imprescindible lectura per aquells que estiguin interessats en el tema o que simplement busquin una experiència literària inesborrable. Apropar-se a la història de la mà d’obres d’aquest calibre no és només una delícia. És un deure. Són unes memòries essencials del segle XX”.
Daniel Bossio, BCNcultura.cat

“Nadejda Mandelstam va tenir un objectiu a la seva vida: preservar la memòria d’Óssip Mandelstam i els poemes que aquest va escriure durant un llarg període de temps sense poder-los publicar. Gràcies a ella podem avui llegir l’obra d’un dels poetes russos més grans. Per assolir els seus fins, Nadejda va haver de fer tota mena de sacrificis, però del més gran tan sols en prenem consciència un cop llegides aquestes memòries: va sacrificar la seva pròpia vida com a escriptora. I ara sabem de què hauria estat capaç. Llegim-la almenys, retem-li aquest homenatge, gaudim del seu talent”.
L’acció paral·lela

«Res del que puguem dir no pot afectar o expressar la genialitat d’aquest llibre. Si el qualifiquéssim, encara que fos tan sols per lloar-lo o per retre-li homenatge, fregaríem la insolència. En sortim enriquits i més esperançats del que en dreta llei podríem demanar».
George Steiner

«Una visió de la història a la llum de la consciència i la cultura».
Joseph Brodsky

«Unes memòries essencials del segle xx».
Martin Amis

«Un dels llibres més reconfortants del nostre temps».
Seamus Heaney