Catàleg

R.M. Rilke

Cinquanta poemes de «Neue Gedichte»

Neue Gedichte és una obra central dins la producció rilkeana. Els dos volums de què consta l’obra van ser publicats el 1907 i el 1909 i contenen cent setanta-cinc poemes, alguns força extensos i d’altres dividits en diverses parts. Feia anys que Rilke havia anat creant els poemes dels dos llibres, mentre publicava altres obres (Stundenbuch, Das Buch der Bilder i altres textos en prosa, entre ells els Els quaderns de Malte Laurids Brigge). Els dos volums de Neue Gedichte se situen doncs entre l’etapa inicial i la posterior de l’obra del poeta de Praga (Elegies de Duino i Sonets a Orfeu). Ens trobem davant un bloc poemàtic extens i que, segons Margarit, constitueix el corpus més important i més renovador dins el conjunt de l’obra del poeta, que ja porta uns anys lliurat als que ell anomena «Dinggedichte» (Poemes objecte). La varietat temàtica dels Neue Gedichte és molt gran i hi trobem la presència del món de l’antiguitat clàssica, els temes bíblics, així com els poemes sorgits de l’observació de realitats immediates, transcendides per la potència lírica i la complexitat formal que fan únics i incomparables aquests poemes. Atesa l’extensió i la significació de Neue Gedichte, semblava plausible fer-ne una antologia. I aquest n’és el resultat.

Feliu Formosa, Desembre del 2010

Pròlegs, selecció i traducció de Feliu Formosa i Joan Margarit

Disponibilitat en e-book

Aquest títol es troba disponible en e-book. Per coneixe'n el preu, el format i altres característiques, si us plau, consulti amb la seva botiga d'e-books preferida.

Comentaris de la premsa

“Sens dubte, de nou toca llegir Rilke”.
Ignasi Aragay, Ara

“Només podem felicitar-nos de l’aparició d’aquesta traducció a dues mans”.
Jordi Llovet, El País

“Una gran obra en una excel·lent traducció”.
Serra d’Or

“Un creador que s’acosta a les coses i als humans amb el coneixement exacte de la seva fragilitat constitutiva, i amb un moviment energètic potent fa que aquestes coses i persones s’elevin en una trascendència singular”.
Biel Mesquida, Diario de Mallorca