Al mes de març estarà disponible la traducció al francès del llibre de relats de Sergi Pàmies Cançons d’amor i de pluja (Quaderns Crema, 2013), publicada per l’editorial Jacqueline Chambon en versió d’Edmond Raillard.
Aquesta obra, que recentment ha aparegut en castellà a Anagrama en versió del propi autor, també es traduirà pròximament al grec (Papyros Publishing).
Els vint-i-sis contes de Cançons d’amor i de pluja s’estructuren com un recital d’emocions i reflexions sobre la vulnerabilitat i els rituals més absurds de l’edat madura. Amb un estil precís i carregat d’intensitat, Sergi Pàmies reinterpreta els clixés del romanticisme arquetípic i les servituds de la hipocondria sentimental. La prosa i el to, depurats i continguts, busquen l’equilibri entre la causticitat, la vitalitat i la malenconia. Amb aquests instruments, Pàmies se submergeix en les aigües estancades de l’amor, la dependència de la memòria heretada, el dolor pels absents i el plaer d’escriure sense saber on és la frontera entre la invenció i l’autobiografia.
