Enguany es compleixen 25 anys de la caiguda del mur de Berlín. A Quaderns Crema hem publicat L’home sense cara, les memòries de Markus Wolf (Hechingen, 1923- Berlín, 2006) que va ser durant 34 anys el cap de la Stasi, el servei d’espionatge exterior de la República Democràtica Alemanya.
A part de ser un document d’excepció, aquest llibre és també una història amb tots els ingredients d’una novel·la d’espies. L’única diferència és que, en aquest cas, tot és verídic. En deien l’«home sense cara», una figura envoltada de tant de secret que van haver de passar gairebé vint anys abans que l’espionatge de l’oest no es fes una idea de quin aspecte tenia. Enviava agents que es feien passar per refugiats a l’altra banda de la frontera de la República Democràtica Alemanya i els hi tenia esperant en silenci, «adormits», mentre prosperaven dins dels estaments de govern de la República Federal d’Alemanya i de l’OTAN. Va aconseguir infiltrar-se fins a tal punt en el govern federal que Günter Guillaume, un dels seus agents, va arribar a col·laborar personalment amb Willy Brandt. Enviava espies per seduir dones que tenien accés a secrets. Va ser l’adversari més perillós per a l’oest en la guerra secreta per la informació. És Markus Wolf, el millor mestre d’espies d’aquest segle i una llegenda misteriosa de la Guerra Freda.
“Malgrats els silencis i els pseudònims del llibre, el seu és sens dubte un testimoni excepcional del que ha estat mig segle de Guerra Freda”.
Ignasi Aragay, Avui
“Captivadores memòries. Una de les parts més divertides de l’obra és el capítol dedicat als seus “espies Romeo”, els encarregats de seduir a persones que tinguessin accés a secrets d’Estat”.
Xavi Ayén, La Vanguardia
“Un dels llibres més cabdals per comprendre una part de la història del segle XX. Un apassionant repàs del que ha estat la segona meitat d’aquest segle”.
Marta Pessarrodona, Avui
“Un atractiu repàs a l’apassionant i cinematogràfic món de l’espionatge durant la Guerra Freda. Llegir aquestes memòries és un plaer, perquè l’autor és un home intel·ligent, amb sentit de l’humor i no intenta autojustificar-se per haver estat tota la seva vida en el bàndol que va perdre la Guerra Freda. Adopta un punt de vista crític, però sincer i realista, lleial a les seves conviccions. Gràcies a l’excel·lent ofici de Wolf com a narrador i a la gran documentació dels seus temes, aquestes són unes memòries que es gaudeixen àmpliament”.
Alicia Giménez-Bartlett, El Periódico
