Narcís Comadira (Girona, 1942). Monjo a Montserrat (1962-65), cursà després estudis d’arquitectura i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història de l’art. Del 1971 al 1973 fou lector a la Universitat de Londres, estada que va tenir una gran influència en la seva producció poètica posterior. És membre del consell de redacció de la revista Serra d’Or i col·labora a la premsa (Ara.cat). El 1958 exposà per primer cop la seva pintura a Girona. El gruix de la seva obra literària (també ha escrit teatre, prosa i assaig) és dedicat a la poesia i, en aquest gènere tendeix, a través d’un progressiu rigor mètric i lingüístic, cap a les formes clàssiques, la contemplació, la reflexió i la ironia. L’humanisme que traspua se sap desbordat pels canvis d’un món massificat i tecnificat. Com en la pintura, és manifesta en l’obra poètica la presència del noucentisme, entorn del qual, de manera explícita o més indirecta, giren moltes de les seves reflexions assagístiques.

Llibres publicats com a autor