Albert Ràfols Casamada
Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923 – 2009). Paral·lelament al seu treball pictòric, que el portà a exposar en nombroses ciutats europees i nord-americanes, desenvolupà una notable tasca pedagògica com a director de les escoles de disseny Elisava (1961-68) i Eina (1966-90). Exercí també la crítica d’art, vessant palès en els seus dietaris L’escorça dels dies (1984) i D’un mateix traç (1994), i en els assaigs Sobre pintura (1985) i Correspondències i contrastos (1994). La seva obra poètica, d’altra banda, és considerable: Notes Nocturnes (1975) —poesia visual—, Signe d’Aire (1976), Territori de temps (Quaderns Crema, 1979), Paranys i raons per atrapar instants (1981), Episodi (1982), Angle de llum (1984), El color de les pedres (1989), Hoste de dia (1994), Signe d’aire: obra poètica (1939-1999) (2000), Espiral del temps (2003) i Dimensions del present (2001-2004) (2004). Casat amb la pintora Maria Girona, el 1980 rebé el Premio Nacional de Artes Plásticas, el 1983 la Creu de Sant Jordi i el 2008 la Medalla d’Or al Mèrit artístic de l’ajuntament de Barcelona, així com també els títols de Cavaller (1985) i Oficial (1991) de l’Odre de les Arts i les Lletres del govern francès.
