16/05/2018
Publicat el

Adam Zagajewski al XXXIV Festival Internacional de Poesia de Barcelona Dimecres 16 de maig a les 21h, al Palau de la Música de Barcelona

Adam Zagajewski serà un dels poetes que participaran en l’edició del festival aquest any. Zagajewski estarà acompanyat per Maria Cabrera, Najwan Darwish, Marta Ana Diz i Hollie McNish.

Fitxa tècnica:

Espai escènic i coreografia: Marina Mascarell
Ballarines: Eli Cohen i Maud de la Purification
Música: Iras Fajro (Yamila Ríos)
Il·luminació: Maria Domènech
Direcció: Mireia Calafell i Àngels Gregori

En el seva 34ena edició el Festival Internacional de Poesia vol centrar-se en la ciutat, un tema que ocupa la poesia des d’Homer, junt amb el viatge com a forma de desplaçament, el conflicte de la fugida i les seves conseqüències, les diferents formes de migracions i, també, de pensar els refugiats.

Avui, l’espai urbà és territori d’emocions i espai de lluita, camp de batalla, paisatge de reivindicacions i de revolucions, de desplaçaments lingüístics i de grans conquestes socials. Per això hem volgut reunir a cinc poetes de procedències ben diferents que deixen en els seus versos una forta petjada urbana. Maria Cabrera (Catalunya), Najwan Darwish (Palestina), Hollie McNish  (Anglaterra), Marta Ana Diz (Argentina), Adam Zagajewski (Polònia) estaran acompanyats per Marina Mascarell (València), una de les coreògrafes més reconegudes a nivell internacional, traduirà sobre l’escenari les migracions dels cossos, la violència de l’ocupació, els gestos més radicals dels subjectes per qüestionar-nos i, alhora, interrogar-nos.

15/05/2018
Publicat el

Presentació de ‘La penúltima bondat’, de Josep Maria Esquirol Dimarts 15 de maig a les 19:00h, a la Casa de Cultura de Girona (Plaça de l'Hospital, 6)

La penúltima bondat

De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels «infinitius essencials» de l’ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, que s’articula a partir del concepte de «replec del sentir». L’estil singular de l’autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l’amistat, la revolució i l’agraïment. I anticipant-nos, ja de bell començament, allò que és més nuclear: «Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l’humà i l’inhumà—car només l’humà pot ser inhumà—, la proximitat i la indiferència. Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l’empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida»

Publicat el

Quim Monzó, 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Quim Monzó

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és el guanyador del 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un reconeixement que fa Òmnium Cultural a la seva trajectòria literària.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural l’any 1969, és un reconeixement a la trajectòria d’una persona que “per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”

Quim Monzó va néixer a Barcelona l´any 1952. Va començar a publicar a principis dels setanta, a diaris de Barcelona i Madrid, sobre les guerres d’Irlanda del Nord, Vietnam i Cambodja. L´any 1982 va anar becat a Nova York per estudiar literatura contemporània nord-americana. Ha traduït contes, novel·les i obres de teatre. Ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema. És col·laborador habitual de La Vanguardia i Catalunya Ràdio. Ha publicat onze llibres de narrativa i deu d´articles. Ha guanyat el premi Nacional de literatura, el de narrativa Ciutat de Barcelona, el de novel·la Prudenci Bertrana, el de novel·la El Temps, el Lletra d’Or al millor llibre de l’any, el dels Escriptors Catalans i, quatre vegades, el premi de la Crítica, que atorga Serra d’Or.

Publicat el

Quaderns Crema lamenta la mort de Joan Fontcuberta, traductor de Stefan Zweig

Joan Fontcuberta

Joan Fontcuberta Gel va néixer a Argentona el 1938, i era catedràtic d’universitat i professor de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona. Destaquen, de l’alemany, les seves traduccions de Stefan Zweig (El món d’ahir; 2001, Els ulls del germà etern; 2002, Fouché, retrat d’un home polític; 2004, Montaigne; 2008, La impaciència del cor; 2010, L’embriaguesa de la metamorfosi; 2015, Clarissa; 2017 i Por; 2018, tots publicats a Quaderns Crema), Peter Stamm (Agnes; Quaderns Crema, 2001, Pluja de gel; Quaderns Crema, 2002), Thomas Mann (La mort a Venècia, Mario i el màgic, Els Buddenbrook, El doctor Faustus, Amo i gos), Franz Kafka (Amèrica, La metamorfosi i altres contes, Narracions; Quaderns Crema, 2000), Günter Grass (El timbal de llauna, Mals averanys, Com els crancs, Una llarga història), Hermann Broch (La mort de Virgili, premi de la Institució de les Lletres Catalanes el 1991), Thomas Bernhard (El malaguanyat, A les altures), Heinrich Heine (Quadres de viatge), Hugo von Hofmannsthal (Nit de tempesta i altres poemes). De l’anglès, Arthur Conan Doyle (El món perdut), Mark Twain (Huckleberry Finn), Daniel Defoe (Robinson Crusoe) i Graham Greene (El tercer home).

El 2010 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de traducció 2010 per la traducció de La impaciència del cor (Quaderns Crema, 2010), de Stefan Zweig.

Publicat el

La poesia d’Edna St. Vincent Millay, al ‘Entre Versos’ El proper dijous 22 de febrer, a les 19h

Edna St. Vincent Millay

La recent publicació de l’antologia L’amor no ho és tot ens ha permès descobrir la veu singular i heterodoxa d’una poeta nord-americana encara poc coneguda a casa nostra. Ens acostarem a l’obra moderna i genuïna d’Edna St. Vincent Millay (1892-1950) de la mà del seu traductor, el poeta Marcel Riera, i del professor i poeta Àlex Susanna.

L’acte es durà a terme dins la vuitena edició del cicle literari Entre Versos, organitzat per la Biblioteca del Guinardó Mercè Rodoreda.

Publicat el

Reportatge sobre Quaderns Crema al suplement Tendències

Amb motiu de la publicació del primer volum de les novel·les de Francesc Trabal el passat mes de setembre, Quaderns Crema va esdevenir protagonista del suplement Tendències El Mundo, amb una coberta encapçalada amb la il·lustració de coberta d’El conte de la serventa, de Margaret Atwood, que arribarà el proper mes de març, i amb una entrevista a Leonard Beard, el nostre il·lustrador de referència.

Podeu llegir aquí aquest reportatge: