Totes les protagonistes d’aquest singular llibre de relats viuen històries d’amor. Tot i que del tot diferents, es diria que estan enllaçades, com si formessin part d’un conjunt, de vegades harmònic, de vegades no tan amable. Subtil, de finíssima i delicada factura, per moments amb mans de fada o amb un to que no esquiva quan cal l’obscuritat i l’esquinçament que tan sovint envolten els sentiments, Kawakami torna a indagar, amb veu singular, en l’amor i la passió.
“En aquestes peces d’orfebreria, Kawakami torna a encertar-la de ple amb un punt de vista femení insòlit i sovint políticament incorrecte. Kawakami torna a fer gal·la d’una fina delicadesa, qualitat tan poc habitual com benvinguda aquests dies”.
Ada Castells, La Vanguardia
Kawakami també es mou amb soltesa en la distància curta. Els relats d'Abandonar-se a la passió —que el 2000 va obtenir els premis Ito Sei i Woman Writer's— repeteixen les virtuts de les seves novel·les: llenguatge precís —les traduccions de Bornas Montaña són immillorables—, galeria de personatges singulars, sentit de l'humor combinat amb fina ironia, una presència contínua de referències al món dels sentits, capacitat descriptiva i d'evocació visual, subtilesa i una dissecció apassionant de les relacions i la conducta humana.
Flavia Company, El País
“Kawakami expressa, des de diversos angles i amb una riquesa sensorial i psicològica potentíssima, una visió profundament melancòlica i afligida de la feminitat. De vegades poderosament realista, de vegades magistralment onírica i fantasmal, la veu de Kawakami fa pensar en un híbrid, tan inquietant com poètic, de Raymond Carver i de Li Po. Ajuda a apreciar-ho, esclar, la traducció de Marina Bornas Montaña, que ens serveix aquests relats en un català fluid i cristal·lí. Un llibre esplèndid”.
Pere Antoni Pons, Ara
“Amb un lirisme delicat i gens efectista, Kawakami relata el dolor de la separació i la intromissió de la mort. Abandonar-se a la passió només és això: unes poques pàgines plenes de gom a gom de paraules. Paraules essencials. Paraules que ens mostren que l'amor és un déu àvid de sacrificis. Nosaltres només som el seu aliment i la literatura s'encarrega de recordar-nos-ho cada cert temps, escarnint la nostra il·lusòria llibertat”.
Rafael Narbona, El Mundo
“L'estil de Kawakami és d'una gran finura narrativa, d'una delicadesa que frega la poesia, però en la qual també caben la foscor, el dolor i l'esquinçament”.
Elena Sierra, El Correo
“Vuit relats sobre l'amor i el desamor en tots els seus graus, apassionat i punyent, màgic o decadent. L'autora d’El cel és blau, la terra blanca» torna al seu tema favorit amb la delicadesa i la sensibilitat que l'han convertit en una de les més grans escriptores japoneses”.
Marie Claire