Posted on Deixa un comentari

Carles Fages de Climent, cinquanta anys de la mort d’un escriptor oblidat

Enguany es commemora el cinquantenari de la mort de Carles Fages de Climent, un dels escriptors més oblidats de la literatura catalana, malgrat que va destacar com a narrador, dramaturg i poeta—especialment en el gènere de l’epigrama—i va mantenir vincles estrets amb d’altres empordanesos universals com Salvador Dalí i Josep Pla.

La commemoració serà a l’Ateneu Barcelonès (c. de la Canuda, 6) el proper dimecres 12 a les 19h, a la sala Jacint Verdaguer. Hi participaran Joan Safont, presentador i ponent de la Secció; Jordi Canet, comissari de l’Any Carles Fages de Climent; Joan Ferrerós, catedràtic de l’Institut Ramon Muntaner; Nil Ventós, periodista, i Narcís Garolera, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.
Accés obert i gratuït.

Carles Fages de Climent (Figueres, 1902 – 1968). Doctor en llengües clàssiques, excel·lí de jove com a poeta d’una gran rigor formal i lingüística, en la línia de Guerau de Liost: Les bruixes de Llers (1924, Quaderns Crema, 2003), Tamarius i roses (1925), Sonet a Maria Clara (1938) i Balada del sabater d’Ordis (1954, Quaderns Crema, 2003), que interpreta certs trets tel·lúrics de l’Empordà. Quaderns Crema també va publicar, el 2003, Somni de Cap de Creus i el recull Tots els sonets. En són importants els epigrames, no publicats íntegrament fins el 2002, sovint sagnants, a l’estil de Juvenal. Escriví també teatre liricohistòric: El bruel (1928), La dama d’Aragó (1955) i la novel·la històrica Climent (1933), cruel biografia d’alguns dels seus avantpassats.

Posted on Deixa un comentari

Conversa entre Sergi Pàmies i Anna Guitart a la Setmana del Llibre en Català Dissabte 15 de setembre a les 12.30h, a la l'Avinguda de la Catedral (escenari 2)

Sergi Pàmies conversarà amb Anna Guitart sobre el seu últim llibre, L’art de portar gavardina.

Sergi Pàmies (París, 1960) ha publicat en aquesta editorial els reculls de contes T’hauria de caure la cara de vergonya, Infecció, La gran novel·la sobre Barcelona (Premi de la Crítica Serra d’Or), L’últim llibre de Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes (Premi Ciutat de Barcelona i Premi Lletra d’Or), La bicicleta estàtica (Premi Maria Àngels Anglada), Cançons d’amor i de pluja, L’art de portar gavardina i les novel·les La primera pedra (Premi Ícaro), L’instint (Premi Prudenci Bertrana) i Sentimental. La seva obra ha estat traduïda al francès, al castellà, a l’alemany, a l’italià i al grec. Col·labora de manera regular en diversos mitjans de comunicació. Ha rebut el Premi Manuel Vázquez Montalbán de Periodisme.

Posted on Deixa un comentari

Dolors Udina rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat

Dolors Udina ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat “per la seva intensa tasca en l’àmbit de la traducció literària, singularment de l’anglès al català”. La Generalitat ha destacat que, entre les seves traduccions, hi ha “obres de dos premis Nobel, J. M. Coetzee i Alice Munro, i també La senyora Dalloway, de Virginia Woolf, amb la qual va guanyar el Premi de Traducció Crítica Serra d’Or el 2014″.

Dolors Udina (Barcelona, 1953) és traductora i llicenciada en història moderna i contemporània. Ha dirigit diversos tallers de traducció literària i forma part de la Càtedra Jordi Arbonès des de la seva creació, el 2003, i del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània. El 2017 va rebre el premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana per l’adaptació al català de la novel·la Els dimonis de Loudun, d’Aldous Huxley, i el 2018 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. A Quaderns Crema ha traduït L’esperit de Praga (Quaderns Crema, 2010), Un home invisible (Quaderns Crema, 2012), La volta al món amb la tieta Mame (Quaderns Crema, 2013), Què vol dir quan un home cau del cel i Contes de Nadal políticament correctes (ambdós en premsa).

Posted on Deixa un comentari

Peter Stamm i Margaret Atwood entre els nominats al Nobel de literatura alternatiu.

Un grup d’un centenar d’intel·lectuals suecs –escriptors, professors, editors, dramaturgs i periodistes– han impulsat la Nova Acadèmia Sueca per donar aquest mes d’octubre un premi Nobel de literatura alternatiu. Després de rebre propostes dels bibliotecaris de Suècia i del jurat, s’ha fet pública la llista dels 46 autors que opten al guardó. Entre els finalistes trobem a Peter Stamm, autor de Paisatge aproximat, i Margaret Atwood, autora de El conte de la Serventa.

Per primera vegada, en la primera etapa de la votació, tothom que vulgui pot votar els seus tres candidats a través de la pàgina web de la Nova Acadèmia Sueca. D’aquesta votació, sortiran quatre finalistes i el guanyador serà escollit pel jurat el 14 d’octubre.

Posted on Deixa un comentari

#QUADERNSPERALESTIU

Inicial_Verano_QC

L’estiu és el moment de l’any ideal per tornar als clàssics, a aquells llibres que són imprescindibles a qualsevol biblioteca per petita que sigui. És per això que, des de Quaderns Crema, dedicarem aquestes setmanes a compartir amb vosaltres la nostra col·lecció de #Quaderns.

William Shakespeare, Robert Louis Stevenson, Maria de França, Chrétien de Troyes, Fernando Pessoa, Oscar Wilde, J. V. Foix i molts més. Els #Quaderns són clàssics i contemporanis, però, sobretot, essencials.

Segueix-nos a Instagram i comparteix els teus clàssics a #QUADERNSPERALESTIU

Posted on Deixa un comentari

Ja disponible el vídeo de la conversa entre Josep Maria Esquirol i Marina Garcés A la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona

El passat 12 de juny, Josep Maria Esquirol va conversar amb la filòsofa Marina Garcés sobre el seu últim assaig La penúltima bondat a la Biblioteca Jaume Fuster. Compartim a continuació un clip de la presentació:

 

Podeu trobar el vídeo sencer aquí.

Posted on Deixa un comentari

Xavier Palau, entrevistat a ‘Núvol’

Xavier Palau

Xavier Palau, conversa amb Núvol sobre els seus començaments, com va arribar a Quaderns Crema i sobre el seu últim poemari ‘Bardissars’.

Podeu llegir aquí l’entrevista completa.

Bardissars és una col·lecció que expulsa emoció a munts. En essència, l’emoció de la mort i l’emoció de la natura. Però també, l’emoció del passat”.
Gerard E. Mur, Núvol

Posted on Deixa un comentari

Francesc Parcerisas, entrevistat a ‘VilaWeb’

VilaWeb ha entrevistat a Francesc Parcerisas, sobre el seu dietari ‘Un estiu’.

Podeu llegir aquí l’entrevista completa.

En les pàgines d’aquest dietari Francesc Parcerisas recull observacions, heterogènies i errants, escrites durant un estiu, entre passejades, visites a familiars i amics, i moments de calma dedicats a la lectura i a l’escriptura. Aquí, els mesos estivals semblen avançar a un altre ritme i són, com els records de la infantesa, el rerefons perfecte per a la contemplació desvagada i la reflexió punyent: «Jo, que sóc qui escriu aquestes línies, en realitat vaig arribar ja fa uns anys al final de l’estiu que en aquestes pàgines ara tot just s’enceta […]: sé com acabarà la història, […] i això, contra el que pugui semblar, em converteix en un déu desnonat, ridícul, sense cap poder». En aquest text—agut, elegant, amb tocs d’humor i, en alguns moments, escruixidor—Parcerisas un cop més fa el lector partícip de l’exercici de dotar la realitat de sentit mitjançant l’escriptura.

Posted on Deixa un comentari

Cancelada la presentació de ‘La penúltima bondat’, de Josep Maria Esquirol Dimarts 15 de maig a les 19:00h, a la Casa de Cultura de Girona (Plaça de l'Hospital, 6)

La penúltima bondat

Aquest acte s’ha cancelat. Properament anunciarem una nova data per a la seva celebració.

De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels «infinitius essencials» de l’ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, que s’articula a partir del concepte de «replec del sentir». L’estil singular de l’autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l’amistat, la revolució i l’agraïment. I anticipant-nos, ja de bell començament, allò que és més nuclear: «Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l’humà i l’inhumà—car només l’humà pot ser inhumà—, la proximitat i la indiferència. Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l’empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida»