Catàleg

Alberto Vigevani

Un estiu al llac

Traducció d'Anna Casassas

Compartir
FacebookTwitterGoogle+LinkedInWhatsAppEmail

El crític Geno Pampaloni va escriure que Estate al lago mereix el nom de clàssic perquè -explica- té la qualitat de «vèncer el temps travessant-lo». Narra «les últimes vacances de la infantesa» de Giacomo, fill petit d’una família de la gran burgesia milanesa de professionals liberals entre les dues guerres. És un noi fantàstic, mediocre a l’escola, amb tendència a la tristesa contemplativa, que reacciona als cops del món bé amb indolència, bé amb excitació. És, en poques paraules, un inacabat. El classicisme del relat de Vigevani rau en el gust lleu i en la claredat, en la narració de l’experiència d’un noi que -també segons Pampaloni- entra en la vida per la porta «no de la conquesta, sinó de la poesia».

Comentaris de la premsa

“La plenitud és passejar indolent, assistir a l’espectacle dels escenaris que s’obren als sentits i, sobretot, adonar-se que res ja no serà com abans. Vigevani ens fa un plànol detallat de la bellesa  […] L’obra et deixa el regust d’un bombó o d’una brisa estival. Ens acosta a una gran literatura que sospirava o parlava en veu baixa, la que ens va donar Carlo Cassola, Carlo Levi, Natalia Ginzburg i el gran Lampedusa.”
David Castillo, Avui

“Una joia per a aquells que sempre busquen alguna cosa més o es volen donar una nova ocasió per endinsar-se en el món de la bellesa. Una prosa cautivadora, sensual, amb un ús precís de les paraules i de cada silenci, cada espai en blanc.”
Jordi Sàbat, El 3 de vuit