Catàleg

Martí de Riquer

Spinoza i els gentils. El triomf de la fonètica

Compartir
FacebookTwitterGoogle+LinkedInWhatsAppEmail
Poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, Martí de Riquer va escriure dues comèdies, Spinoza i els gentils i El triomf de la fonètica. En aquestes obres, l’autor reprèn la tradició d’un humor català lliure i absurd, ple de caricatura i de farsa. A El triomf de la fonètica, els preparatius d’un matrimoni per interès es convertiran en un deliri amb esquimals, una cabra, filòlegs i gent que menja espelmes; mentre que a Spinoza i els gentils un grup de familiars pocavergonyes es volen quedar els diners de la pobra hereva d’un oncle mort que no és veritablement mort. Amb un humor de la corda dels germans Marx, Boris Vian o Ionesco, aquestes dues obres de joventut de Riquer ens fan anar de l’estupor i el somriure a la riallada franca.
Comentaris de la premsa

“Dues peces breus en tres actes absolutament hilarants. Amb un humor afí al dels germans Marx, Riquer compon dues comèdies esbojarrades i plenes de ritme. Humor delirant, tirant a absurd, alta comèdia amb tot d’embolics, aquestes dues obretes revelen un talent dramatúrgic que Riquer no va tornar a explotar. Hi trobem un cop més l’escriptor lúcid, intel·ligent i juganer, capaç d’esbossar uns divertiments amb aires de screwball comedy americana”.
Xavier Dilla, El País

“Fa anys que Spinoza i els gentils i El triomf de la fonètica formen part dels meus referents més estimats. He llegit les dues comèdies una darrere l’altra, d’una revolada, i m’he divertit com un camell. Martí de Riquer tenia un immens talent d’escriptor. Aquí es manifesta en estat torrencial i exuberant, amb uns personatges femenins magnífics i una barreja intencionada de registres lingüístics i de referents culturals que és la clau d’un humor imbatible”.
Julià Guillamon, La Vanguardia

“Un tarannà forjat ben d’hora, el del jove savi, tastaolletes i divertit que reflecteixen aquestes comèdies, que tenen més interès per entendre Riquer que no pas per si mateixes. Però que tenen gràcia. I tant!”.
Ignasi Aragay, Ara

“Dues peces desenfadades i rodones amb les quals Riquer va recollir el testimoni en la seva joventut de la llarga tradició de l’humor català, lliure i absurd a parts iguals. Una extraordinària i sorprenent caricatura i farsa sobre una imaginació sense fre que recorda a Ionesco, Boris Vian i al millor dels germans Marx. Entre l’absurd i el disbarat burleta es revela ara el mestre que és Martí de Riquer”.
Matías Néspolo, El Mundo

“Segueixen conservant la frescor i l’humor amb el qual van ser concebudes”.
Víctor Fernández, La Razón

“Aquestes dues obres entren en el terreny de l’humorisme descordat i absurd, desmitificador de les convencions burgeses i proper al pur disbarat. Resulten del tot insòlites no solament en la trajectòria de l’autor, sinó també en el panorama de la literatura catalana moderna. Dues obres ben insòlites, heterodoxes, refrescants i, doncs, del tot recomanables”.
Josep M. Ripoll, Serra d’Or

“En totes dues obres hi podrem trobar una bona dosi d’ironia, sàtira i, en alguns casos, també de sorna. Molt recomanable, sigueu lectors de teatre o no, descobrireu un Riquer amb humor del fi i del bo, però amb els fonaments profunds i sòlids que Martí de Riquer va demostrar en la seva grandíssima producció assagística”.
Albert Ventura, El Singular.cat

«Ens trobem davant d’una obra escrita essencialment per instint teatral i bàsicament sostinguda per una cultura sòlida. Es tracta, per tant, d’un veritable exemple de teatre net, sa; recolzat i assegurat sobre una base que fa superar els riscs de carrincloneria, sentimentalisme o grotesc que aquella condició per si sola acostuma a comportar. […] En El triomf de la fonètica hi ha una gran abundància d’imaginació, d’humor, de sàtira, etc., no acumulades avariciosament i capriciosament com perles precioses i fràgils, sinó donades a doll».
Josep Palau i Fabre

Altres llibres de Martí de Riquer