Catàleg

He escrit aquest llarg poema per exorcitzar l’enyor. La meva irrenunciable, però difícil, condició d’illòman menorquí m’ha duit a ser estranger pertot. Pessoa diu que la poesia és l’estat rítmic del pensament i he volgut compondre’l, com si fos un oratori, un rèquiem, amb el ritme del dodecasíl·lab i, per raons de numerologia, estructurar-lo en set parts.
Holan em va ensenyar que «hi ha moments, i poden durar anys, en què a l’home no li queda sinó parlar amb si mateix», i com el meu mestre Spinoza, que polia lents, m’aïll a polir paraules per poder veure, a través d’elles, amb més claredat el món.

Menorca, tardor de 2001

Premis

Premi Nacional de la Crítica 2006
Premi de la Crítica Serra d’Or 2007

Comentaris de la premsa

«Nura és un d’aquells treballs que s’han convertit en referent i que no moriran mai, tanta és la seva força».
Menorca

«Ponç Pons, diguem-ho clar, és un poeta de gran envergadura, un dels millors del panorama literari en les llengües catalanes, i un dels pocs homes de lletres que hi ha al país que ha fet una obra pausada, serena, mesurada en els versos i avaluada en l’obrador del pensament i l’experiència».
Jordi Llovet, El País

«Ponç Pons és una mena de Montaigne menorquí. Escolteu la veu lliure, irònica i sàvia d’aquest illòman enamorat de les paraules, de la natura i la humanitat».
Ignasi Aragay, Ara

Altres llibres de Ponç Pons