Catàleg

Francesc Trabal

Novel·les (I)

Compartir
FacebookTwitterGoogle+LinkedInWhatsAppEmail
L’obra de Francesc Trabal, narrador agosarat i brillant, és d’una modernitat intemporal. Hi va saber copsar, amb una ironia sagaç i un humor sovint absurd i corrosiu, la buidor i la insatisfacció en les relacions humanes dins la societat benestant de principis del segle XX, amb un estil elegant que combina el millor del classicisme i de l’avantguarda. Aquest volum recull quatre de les seves primeres novel·les—L’home que es va perdre (1929), Quo vadis, Sànchez? (1931), Era una dona com les altres (1932) i Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933)—, en les quals l’escriptor defuig el realisme i el melodrama per, com deia Trabal mateix, «fixar el punt dolç de la vida a través d’un punt de vista personal […] basat en l’humor».

Programa especial sobre Francesc Trabal a Catalunya Ràdio (10/12/2007)

Comentaris de la premsa

“Un dels luxes més cosmopolites que hem tingut en aquest últim segle”.
Quim Monzó.

“En Trabal fa com els grans il·lusionistes: tira un noi, una noia, un llibre major, una caixa de cabals, un transatlàntic, una cigarrera, el somriure d’una feminista i la dentadura postissa d’un criminal dintre d’un barret de copa. Després, tot això ho barreja a la vista del públic, i en surten unes tires de prosa elàstica, neta i acolorida, aquelles tires de seda de tots colors que fan volar els grans il·lusionistes”.
Josep Maria de Sagarra

“Hi ha tantes coses bones a dir de Trabal! La llibertat amb la qual inventa escenes impossibles, que es barregen amb la realitat, com en les novel·les de Boris Vian o Jean Echenoz… No es cansin mai de rellegir. En un escriptor com Trabal sempre hi trobes coses noves, algunes de les quals s’anticipen de manera prodigiosa al seu temps”.
Julià Guillamón, La Vanguardia

Hi ha homes que ploren… resulta, a la vegada, una broma colossal i una cosa ben seriosa, el retrat esborronador d’un home que ha malgastat la vida en un desig inassolible i que no ha deixat mai d’enfonsar-se en la seva obssessió. Un drama en tota regla. Això sí, un drama presentat de manera nova, una mica desconcertant. Rellegir Trabal sempre és agradable”.
Jordi Llavina, El Punt Avui

“L’obra del ja llegendari Francesc Trabal és fascinantment tendra i agosaradament grotesca, una obra personalíssima que juga, i molt, amb la forma, i que se situa al capdavant de la literatura humorística brillantment seriosa. Trabal, a més, és un mestre en la creació de personatges profundament vulnerables, però alhora invencibles en la seva innocència. Quatre clàssics (originalíssims) de l’absurd (ple de profunditat) català”.
Laura Fernández, El Mundo

“La prosa de Trabal és veloç i eficaç com un aler balcànic llançant triples, i les seves històries tenen una gràcia descordada molt refrescant”.
Pere Antoni Pons, Ara

“Trabal és brillant, inquiet i juganer, una d’aquelles figures valuoses de la literatura catalana pels seus trets de modernitat. Novel·les (I) és un recull més que recomanable. Porta d’entrada a una veu literària particular i molt vigent”.
Xavier Aliaga, El Temps

“Un dels escriptors claus de la modernització de la literatura catalana als anys 1920 i 1930”.
L’Avenç

“Un autor que hauria de ser referent i exemple per a la literatura catalana d’ara mateix”.
Anton Carbonell, L’Actual

“Recuperació imprescindible de quatre de les seves millors novel·les”.
Jordi Nopca, Ara

“La seva obra era diferent de tot el que havia llegit d’escriptors catalans. El sentit de l’humor era una de les marques del seu estil al costat de les descripcions acurades. Trabal s’ha mantingut durant els últims anys com una referència”.
David Castillo, El Punt Avui

“Escriptor dotat d’un temperament original, que tractà, més tard, d’emmotllar aquests principis i una tècnica personalíssima dins els límits del gènere novel·lístic”.
Lluís Montanyà.

Altres llibres de Francesc Trabal