No plantaré cap arbre

«Els articles de Monzó tenen l’avantatge de suportar sense cap problema una lectura posterior—de millorar-hi encara—i de configurar, en el seu arreplec, un tot enriquidor i més contundent. Amb un humor que sovint esdevé sàtira, amb una actitud radicalment crítica, punyent però mai àcida, i amb un estil prosístic que és a l’alçada del seu alter ego narrador, Monzó basteix la seva visió d’aquesta societat de finals de segle. Aquests articles són lúcids i divertits, amens i engrescadors, instructius i destructius».
Josep Bargalló Valls, Avui

«El sistema social es basa a acceptar que res no és com es diu, que ningú no diu res com és. Vivim en la gran mentida i en som conscients. Però n’hi ha que els agrada, pretenent la ingenuïtat d’entendre les coses en la forma literal, desemmascarar la gran mentida. Monzó fa gala d’una lucidesa assentada en el sentit comú. Proposa veure les coses d’una altra manera, desprendre’s dels prejudicis que enterboleixen la mirada. En aquests textos concisos endevinem la nostra història més recent, però el que importa no és el que Monzó conta sinó com ho conta. Passar l’actualitat, la versió que se’ns en dóna als mitjans de comunicació, pel sedàs del sentit comú. El resultat és una visió corrosiva, una crítica mordaç».
Josep M. Morreres i Boix, El Observador