Llibre que conté les poesies d’en Francesc Pujols, amb un pròleg d’en Joan Maragall

«En Pujols m’ha fet padrí d’aquest primer llibre seu, i jo n’estic tot content per l’amor que porto al pare i al fill: perquè ara a n’el pare ja li podré dir compare; al fill li poso aquest sant nom: Poesia. És un nom molt usual, però no ho és tant el portar-lo dignament. Poesia és dir bellament les coses; i dir-les bellament és anunciar la visió que un tinga de Déu en elles». Així comença la presentació que Maragall fa d’aquest llibre de poesies de Francesc Pujols, i més endavant continua: «La seva poesia us parla molt de la terra molla, i de la frescor dels pàmpols, i del raig de sol, i de fruites, i de xapoteig d’aigües, i de coses que brillen, i de grans ressonàncies, de brandar de campanes, de flaires penetrants i de coses assaborides, i de focs, i de carn i de sang».