L’art de portar gavardina

Premi Crítica Serra d’Or 2019 de Narrativa
Premi de la Crítica Catalana 2019 de Narrativa

Entrevista a l’Ara amb Antoni Bassas (29/12/2018)

Entrevista al Més324 amb Xavier Graset (04/10/2018)
Entrevista al Terrícoles, de Betevé, amb David Guzmán (28(09/2018)
Entrevista a El Periódico amb Anna Abella (12/09/2018)
Entrevista a El País amb Carles Geli (07/09/2018)
Entrevista a La Razón amb Víctor Fernández (06/09/2018)
Entrevista a El Nacional amb Joan Safont (06/09/2018)
Entrevista al Nació Digital amb Toni Vall (05/09/2018)
Entrevista a El Mundo amb Matías Néspolo (09/09/2018)
Entrevista a La Vanguardia amb Magí Camps (26/08/2018)
Entrevista a TV3. Els matins (06/09/2018)
Entrevista a l’Ara amb Jordi Nopca (08/09/2018)
Entrevista a l’ABC amb Sergi Doria (09/09/2018)
Entrevista a Llegir en cas d’incendi (13/09/2018)
Entrevista a TV3. Al cotxe amb Eloi Vila (15/10/2018)

Entrevista a La Vanguardia (23/11/2018)
Entrevista a VilaWeb amb Montserrat Serra (08/09/2018)
Entrevista a TV3. Telenotícies (10/09/2019)
Entrevista al Librújula (12/09/2018)
Entrevista a Catalunya Ràdio – Els experts (18/09/2018)
Entrevista a TV3. Quan arribin els marcians (09/01/2019)
Entrevista a Ràdio Estel (12/12/2018)
Entrevista a Catalunya Ràdio – L’ofici de viure (18/02/2019)
Entrevista a El País amb Juan Cruz (30/04/2019)
Entrevista a Cuadernos Hispanoamericanos amb Toni Montesinos (04/11/2019)
Entrevista a Serra d’Or amb Marta Nadal (01/02/2020)
Reseña a La Prestatgeria (Ràdio Morell) amb l’Enric Garcia Jardí i Jesús Sarmiento (10/03/2020)
Entrevista a TV3 – Tot el temps del món (31/03/2019)

«El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament “El gran llibre de Sergi Pàmies”».
Jordi Basté

«Sergi Pàmies s’allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d’una època i els seus mites».
Josep Cuní, El País

«És impossible llegir els seus llibres i no trobar un personatge que s’assembli a nosaltres, ficat en una situació que ens resulta familiar. La ironia i el pessimisme mediterrani traven el seu món inventat, històries que cobren vida a partir d’una realitat íntima i secreta que es desplega en frases d’una gran efectivitat comunicativa».
Xavier Mas, La Vanguardia

«És un llibre que pot fer-te plorar i riure alhora i això demostra que el seu autor es troba en un dels moments més creatius de la seva trajectòria».
Jordi Nopca, Catalunya Ràdio – L’ofici de viure

«Aquest llibre és una lectura còmplice, escrit amb aquell to menor que converteix la literatura en una forma d’amistat».
Nadal Suau, El Cultural

«Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segona no es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona».
Miqui Otero, El Periódico

«Sergi Pàmies sap dur, en la literatura i en la vida, una trajectòria d’una honestedat impecablement elegant».
Imma Monsó, La Vanguardia

«Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica. A les pàgines de L’art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l’estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir».
Ponç Puigdevall, El País

«Un barroquisme de la tristesa, entenent el barroc com un joc d’oposicions, matisos i contraris. El lector es trobarà atrapat en un laberint emocional i mental».
Julià Guillamón, La Vanguardia

«La narrativa de Pàmies es caracteritza per la síntesi precisa i la lucidesa moral. Tot i que la seva mirada és plena de compassió, la forma en què s’expressa és d’una fredor quirúrgica».
Vicenç Pagès Jordà, El Periódico

«La seva capacitat d’observació, l’obsessió pels detalls, l’afany per trobar la paraula precisa, l’exigència extrema que Pàmies aplica a tot allò que fa… L’art de portar gavardina és un llibre preciós i memorable».
Albert Om, Ara

«El llibre més consanguini de Pàmies en què parla de la gent que estima i sota la gavardina, va despullat».
Màrius Serra, El Matí de Catalunya Ràdio

«Sergi Pàmies ha entrat amb talent i eficàcia en un territori pertorbador, guiat pel desassossec, l’element emotiu, la rauxa melancòlica i la consciència de la soledat. Una incursió devastadora als abismes de la maduresa».
El País

«El que impressiona dels contes de Pàmies és la capacitat d’observació i, sobretot, d’expressió, que els situen a la frontera de la poesia».
El Periódico

«Quan més brutalment autobiogràfic es mostra Pàmies, més ficció és el que llegim».
Enrique Vila-Matas, El País

«Sergi Pàmies inventa un gènere propi per a les seves necessitats literàries. És nou, híbrid i, per damunt de tot, literàriament útil i brillant».
Vicenç Villatoro, Revista de Catalunya

«Sergi Pàmies reincideix l’art de la brevetat narrativa amb un alè poètic desposseït de la pretensió de ser-ho».
Màrius Serra, La Vanguardia

«L’art de portar gavardina és un artefacte gloriós l’autor del qual es despulla metafòricament i mostra les seves entranyes al lector».
Ramón de España, El Periódico

«Francament, si voleu una esplèndida peça sobre les relacions entre pares i fill, i moltes coses més, llegiu L’art de portar gavardina. Dur. Commovedor».
Tomàs Delclós, El País

«Pàmies és honest i profund, però no abandona mai la lleugeresa i la ironia, a les quals suma una gran capacitat d’observació i un talent particular per la tendresa».
Patricio Pron, Letras Libres

«Sergi Pàmies no mastega les farinetes al lector. Al contrari, l’activa, l’abandona en el lloc en què tot lector mereix ser abandonat: a prop dels centres de revelació, deliberadament plurals, definidament incerts. Per això en aquests relats és molt important allò que no s’explicita, però que és allà. Els aplecs de relats de Pàmies representen un cim del conte contemporani».
Lluís Muntada, L’avenç

«Sergi Pàmies és un geni que es disfressa per no semblar-ho. La seva observació de la realitat és una tesi doctoral de la quotidianitat. Com Clark Kent, s’ha tret la gavardina per mostrar-nos la fortalesa de la seva personalitat humana i literària».
Jaume Vidal, El Punt Avui

«Llibre d’innovació i plaer de narrar. Un llibre senzill però preciós».
Ràdio Estel

«Aquests contes es llegeixen en suspens, tement, perquè el discurs d’aquest fraseig sec és tan personal com antropològic i perquè el que més importa a cada un es fa servir, s’observa i s’analitza amb fredor de cirurgià que amb les millors intencions saja amb la fulla de bisturí la seva pròpia i estimada carn».
Ignacio Vidal-Folch, Crónica Global

«En aquest recull, Pàmies és diferent: hi ha afegit un element que li era absent, la tendresa, la sensibilitat. M’encanta aquest llibre, que llisca, entre ironies i tremolors feliçment fugaces».
Isabel Clara Simó, El Punt Avui

«És un llibre molt cru, ple de personatges derrotats. Més que escèptic, amarg, amarguíssim».
Jordi Llavina, Ara

«La noció de conte en el conjunt de relats s’acosta a la crònica, com si es tractés d’un article esquitxat per dosis d’ironia i de reflexions sobre el mateix art de narrar. Sergi Pàmies aconsegueix dibuixar la tristesa en el traç d’un autoretrat a L’art de portar gavardina».
Vicenç Llorca, Serra d’Or

«Els contes de Sergi Pàmies exciten el nostre psicòleg amagat. Llegim els contes amb l’esperit irònic de qui comprèn, a hòsties, la gran distància entre la realitat i el desig».
Andreu Loncà, Segre

«Artesà perseverant de l’evolució del propi estil, un Pàmies lúcid, irònic i reflexiu».
El 3 de Vuit

«Un dels èxits literaris de la temporada. Són tretze contes amb aquella ironia que destil·la tendresa».
Jofre Font, Quan arribin els marcians. TV3

«La seva mirada es reparteix en els papers que la vida li ha donat per viure, el de pare, el d’escriptor, el de ciutadà d’uns temps turbulents. Les seves línies confonen realitat i ficció. Una combinació perfecta de reflexió, ironia i lucidesa».
Matías Crowder, Diari de Girona

«Pàmies és sempre concís i clar, no s’hi entreté, en floritures. És lúcid i sempre et demana que hi posis de la teva part».
Isabel Olesti, Diari de Tarragona

«Un viatge entre el present i el passat que converteix la realitat en l’escenari honest d’una mirada interior incorrupte».
Regió7

«Tot és ficció, per descomptat, però també és obvi que aquest és un llibre que Sergi Pàmies necessitava escriure per a tancar coses íntimes. Aquí és on l’escriptor es tradueix a si mateix. Un veritable mestre».
Juan Marqués, El Mundo -La Esfera de Papel

«Un llibre esplèndid i potser el millor que l’autor ha publicat en els últims anys».
Borja Bagunyà, Serra d’Or

«Al seu darrer llibre, L’art de portar gavardina, en parla molt, dels pares, per oferir-nos una panoràmica del seu jo més íntim i familiar a través de tretze capítols magistrals. Són contes, en diuen, però reunits podrien ser qualsevol cosa».
TimeOut

«Per llegir l’últim llibre de Sergi Pàmies és recomanable tenir un bolígraf al costat -per marcar o anotar les múltiples frases que valen la pena- i potser, per a aquells que tinguin la sensibilitat a flor de pell, un paquet de mocadors de paper».
Jordi Nopca, Llegim.ara

«Sin sentimentalismos, pero con ternura distante y evocadora, Pàmies nos abre un cajón de sastre de reflexiones, observaciones, impresiones y aprensiones de un siglo XXI que viaja directo al más allá de los absurdos. Pàmies da sentido a este desajuste emocional de un siglo que necesita sus cuentos más que nunca. ¡Hay que leerlos!».
Carlos Sala, La Razón

«Sergi Pàmies és un d’aquells escriptors que dominen a la perfecció el conte realista».
A.C., Heraldo de Aragón

«Llegiu L’art de portar gavardina i sortireu enfortits de la lluita contra la melanconia i la tristesa».
Santiago J. Navarro, Diario de Noticias

«Un llibre madur i existencialista al que no li falta tendresa, paròdia, jocs de màscares i necessitat de verbalitzar l’esperança que s’insinua però no s’atreveix».
Guillermo Busutil, La Opinión de Málaga