Catàleg

Sergi Pàmies

L’art de portar gavardina

Compartir
FacebookTwitterGoogle+LinkedInWhatsAppEmail

L’art de portar gavardina és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d’aquest recull revelen una capacitat d’observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d’un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d’estar a l’altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l’adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l’absurd i la capacitat de sorprendre’s els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.

Entrevistes

Entrevista al Més324, amb Xavier Graset (04/10/2018)
Entrevista al Terrícoles, de Betevé, amb David Guzmán (28(09/2018)
Entrevista al Periódico amb Anna Abella (12/09/2018)
Entrevista a El País amb Carles Geli (07/09/2018)
Entrevista a La Razón amb Víctor Fernández (06/09/2018)
Entrevista a El Nacional amb Joan Safont (06/09/2018)
Entrevista al Nació Digital amb Toni Vall (05/09/2018)
Entrevista a El Mundo amb Matías Néspolo (09/09/2018)
Entrevista a La Vanguardia amb Magí Camps (26/08/2018)
Entrevista a l’Ara amb Jordi Nopca (08/09/2018)
Entrevista a l’Abc amb Sergi Doria (09/09/2018)
Entrevista a Llegir en cas d’incenci (13/09/2018)
Entrevista al VilaWeb amb Montserrat Serra (08/09/2018)
Entrevista al Librujula (12/09/2018)

Comentaris de la premsa

“El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament «El gran llibre de Sergi Pàmies»”.
Jordi Basté

“Sergi Pàmies s’allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d’una època i els seus mites”
Josep Cuní, El País

“Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segona no es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona”.
Miqui Otero, El Periódico

“Sergi Pàmies sap dur, en la literatura i en la vida, una trajectòria d’una honestedat impecablement elegant”.
Imma Monsó, La Vanguardia

“Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica. A les pàgines de L’art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l’estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir”.
Ponç Puigdevall, El País

“Un barroquisme de la tristesa, entenent el barroc com un joc d’oposicions, matisos i contraris. El lector es trobarà atrapat en un laberint emocional i mental”.
Julià Guillamón, La Vanguardia

“La narrativa de Pàmies es caracteritza per la síntesi precisa i la lucidesa moral. Tot i que la seva mirada és plena de compassió, la forma en què s’expressa és d’una fredor quirúrgica”.
Vicenç Pagès Jordà, El Periódico

“La seva capacitat d’observació, l’obsessió pels detalls, l’afany per trobar la paraula precisa, l’exigència extrema que Pàmies aplica a tot allò que fa… L’art de portar gavardina és un llibre preciós i memorable”.
Albert Om, Ara

“Sempre hi ha algú a qui, de tant en tant, li ve de gust remarcar que Pàmies és un dels nostres narradors més portentosos”.
Imma Monsó, La Vanguardia

“El llibre més consanguini de Pàmies en què parla de la gent que estima i sota la gavardina, va despullat”.
Màrius Serra, El Matí de Catalunya Ràdio

“És un llibre molt cru, ple de personatges derrotats. Més que escèptic, amarg, amarguíssim”.
Jordi Llavina, Ara

“El que impressiona dels contes de Pàmies és la capacitat d’observació i, sobretot, d’expressió, que els situen a la frontera de la poesia”.
El Periódico

“Un llibre d’una tristesa confitada, una confessió culpable que ens aboca al forat negre del desengany”.
Julià Guillamon, La Vanguardia

“Cuanto más brutalmente autobiográfico se muestra Pàmies, más ficción es lo que leemos”.
Enrique Vila-Matas, El País

L’art de portar gavardina és un artefacte gloriós l’autor del qual es despulla metafòricament i mostra les seves entranyes al lector”.
Ramón de España, El Periódico

“Pàmies és honest i profund, però no abandona mai la lleugeresa i la ironia, a les quals suma una gran capacitat d’observació i un talent particular per la tendresa”.
Patricio Pron, Letras Libres

“Sergi Pàmies és un geni que es disfressa per no semblar-ho. La seva observació de la realitat és una tesi doctoral de la quotidianitat. Com Clark Kent, s’ha tret la gavardina per mostrar-nos la fortalesa de la seva personalitat humana i literària”.
Jaume Vidal, El Punt Avui

“Aquests contes es llegeixen en suspens, tement, perquè el discurs d’aquest fraseig sec és tan personal com antropològic i perquè el que més importa a cada un es fa servir, s’observa i s’analitza amb fredor de cirurgià que amb les millors intencions saja amb la fulla de bisturí la seva pròpia i estimada carn”.
Ignacio Vidal-Folch, Crónica Global

“En aquest recull, Pàmies és diferent: hi ha afegit un element que li era absent, la tendresa, la sensibilitat. M’encanta aquest llibre, que llisca, entre ironies i tremolors feliçment fugaces”.
Isabel Clara Simó, El Punt Avui

“Els contes de Sergi Pàmies exciten el nostre psicòleg amagat. Llegim els contes amb l’esperit irònic de qui comprèn, a hòsties, la gran distància entre la realitat i el desig”.
Andreu Loncà, Segre

“Artesà perseverant de l’evolució del propi estil, un Pàmies lúcid, irònic i reflexiu”.
El 3 de Vuit

“La seva mirada es reparteix en els papers que la vida li ha donat per viure, el de pare, el d’escriptor, el de ciutadà d’uns temps turbulents. Les seves línies confonen realitat i ficció. Una combinació perfecta de reflexió, ironia i lucidesa”.
Matías Crowder, Diari de Girona

“Un viatge entre el present i el passat que converteix la realitat en l’escenari honest d’una mirada interior incorrupte”.
Regió7

Altres llibres de Sergi Pàmies