Catàleg

Ponç Pons

Els ullastres de Manhattan

Com va dir sant Agustí, el món és un llibre i qui no viatja només en llegeix una pàgina. A més, per a Ponç Pons, escriure implica raonar, entendre millor, viure amb més intensitat l’única vida realment viscuda que, segons Proust, és la Literatura. Entre el viatge i l’enyor, heus aquí el dietari de l’estada que el poeta va fer a Nova York el 2007, una narració acompanyada de reflexions literàries sobre la illenquitat i la illomania i d’una història de Menorca en vers. Com assenyala l’autor: «De vegades, un necessita viatjar, sortir, anar-se’n de la seva terra per descobrir i valorar el que hi té. Manhattan també és una illa, però ara sé que m’agrada molt més la nostra, Menorca, i, seguint l’exemple de Seferis, “Aquí em qued. Amb la gent que parla la meva llengua, en aquest lloc del qual no em puc separar” […] La paraula ha de servir-nos per humanitzar la vida i poetitzar més el món. D’un viatge mai se’n torna igual ni el mateix».

Entrevistes

Entrevista a Menorca, per Carles Jiménez (07/06/20)
Entrevista a Planta Baixa (09/06/22)

Comentaris de la premsa

«Ponç Pons és un poeta d’envergadura i un dels pocs homes de lletres del país que ha fet una obra pausada, serena, mesurada en els versos i avaluada en l’obrador del pensament i l’experiència».
Jordi Llovet, El País

«Ponç Pons és una mena de Montaigne menorquí, que es debat entre ser ell i ser al món».
Ignasi Aragay, Ara

«El poeta menorquí Ponç Pons és un dels nostres grans escriptors i sovint ens sorprèn amb propostes literàries singulars i sens dubte ho és “Els ullastres de Manhattan”».
Carles Duarte, Segre

«El llibre del poeta Ponç Pons evidencia un cop més que l’autor és un pou de saviesa, bonhomia, sensibilitat i sentit crític».
Joaquim Carbó, Núvol

«El relat d’aquest “illòman a Nova York” desperta el més grans dels enyors: la nostàlgia. Un llibre deliciós».
Susana Quadrado, La Vanguardia

«A “Ullastres de Manhattan” descobrim la veu de Pons fora de la seva zona de confort, atès que, a la ciutat nord-americana, es troba enmig d’una multitud de la qual voldria escapar-se’n però, en comptes de fugir, decideix viure el seu viatge literàriament. El poema que escriu és un antídot per exorcitzar l’enyor».
Andrea Pereira Rueda, Revista digital de crítica literària – La lectora

Altres llibres de Ponç Pons