Catàleg

Ponç Pons

El rastre blau de les formigues

Compartir
FacebookTwitterGoogle+LinkedInWhatsAppEmail
De les llargues caminades que d’al·lot feia amb mon pare pel camp, record l’esperit d’uns homes, la majoria anarquistes, que tenien un hort amb arbres fruiters, una caseta i un ca. Em va semblar que allò era un ideal de vida, i Thoreau —«És aquí i no en cap altre lloc que hi ha el nostre paradís»—m’ho va confirmar. Crec que hem nascut per conviure, entre la bellesa de l’aire, amb els animals, les plantes, el paisatge… i que la cultura ens pot fer més savis i humans. Wallace Stevens diu que «Hi ha d’haver alguna cosa de pagès en cada poeta» i: Tots som un tot. S’escriu en soledat, mai solitari. Amb la inspiració que il·lumina o el desengany que desvela, integrat en la naturalesa, llegint i escrivint pel camp, cerc en la Literatura sentit i veritat.

Menorca, Sa Figuera Verda, tardor de 2012

Comentaris de la premsa

“Ponç Pons, diguem-ho clar, és un poeta de gran envergadura, un dels millors del panorama literari en les llengües catalanes, i un dels pocs homes de lletres que hi ha al país que ha fet una obra pausada, serena, mesurada en els versos i avaluada en l’obrador del pensament i l’experiència. Reflexions que faran les delícies dels veritables amants de la Literatura en aquest llibre impressionant”.
Jordi Llovet, El País

“Un gran llibre que convida a recuperar novel·les i narracions, llibres de poemes i obres de teatre del seu autor. En el terreny sempre una mica relliscós de la literatura del jo, Pons ha escrit pàgines d’una profunditat i una honestedat com n’hi ha ben poques”.
Julià Guillamon, La Vanguardia

“Una escriptura serena, que busca transmetre la pau que es troba en la contemplació del paisatge, en la vida en el camp i en algunes lectures. L’estil vol ser diàfan i empàtic; ho aconsegueix a través d’un procés de poda d’elements accessoris, de contenció argumental i mai no abusant d’abstraccions”.
Manuel Castaño, El País

“Barreja equilibrada i subtil de dietari, de recull d’aforismes, de manual de reflexió vital i literària i, fins i tot, d’ocasional llibre de versos. Ponç Pons és un savi, un d’aquells personatges sense temps que, si realment no ens entestéssim a anar contra la nostra pròpia naturalesa, ens haurien de servir de model i de guia. Feu una lectura atenta del llibre. Val la pena”.
Jordi Cervera, El Punt Avui

“Ponç Pons és una mena de Montaigne menorquí. Escolteu la veu lliure, irònica i sàvia d’aquest illòman enamorat de les paraules, de la natura i la humanitat. Em sembla que no tindreu més remei que devorar el llibre sencer”.
Ignasi Aragay, Ara

“Un llibre d’una gran originalitat que, bo i nodrint-se d’aforismes, al mateix temps participa de tres subgèneres memorialístics diferents: el dietari, el quadern o cahier d’autor i el “commonplace book”, a la manera de W. H. Auden i Wallace Stevens. L’amplíssim ventall temàtic deixarà els lectors absolutament enlluernats. Un llibre carregat de substància sense gens de pesantor. Pons ha assolit plenament la seva fita, perquè el llibre fa de molt bon llegir i, alhora, és un llibre subtil, ric, variat i rigorós, amb tocs d’humor, ironia i autocrítica per evitar els paranys de l’egolatria o la fatuïtat”.
Sam Abrams, El Punt Avui

“En els seus aforismes -o versicles- crea un món, o, més ben dit, aprofundeix un món; un particular univers estilístic i moral, que ja fa molts anys que està bastint. Una obra molt agradable de llegir, plena de vida i, malgré tout, d’esperança: la majoria dels seus versicles contenen fondes veritats”.
Jordi Llavina, El Mundo

“L’autor traça, en aquesta obra, camins de paraules amb els quals aconsegueix sortir d’ell mateix i arribar als altres. No cal dir que ho aconsegueix. Sap guanyar-se complicitats. T’hi sents a prop perquè les seves reflexions estan plenes d’humanitat, de literatura i de vida. Gràcies, Ponç!”.
David Pagès i Cassú, Diari de Girona

“Un llenguatge d’una gran pulcritud i claredat, cuinat a foc lent, revisat de manera minuciosa per aconseguir la màxima precisió i que res no sigui sobrer en el fluir compassat d’aquesta obra fruit de la reflexió i de l’enorme bagatge cultural i literari de l’autor, de la seva fonda humanitat. Un magnífic llibre que convida a una lectura lenta i plaent, a la pausa inevitable per meditar el sentit i la intensitat de les paraules que, en la seva bellesa expressiva, conformen aquests pensaments, notes i aforismes. Lúcides, incisives, humanament llibertàries, tendres, fermes o afinadamente iròniques, les seves reflexions i notes, sense mancar-hi la crítica quan és necessari”.
Pere Gomila, Menorca

“L’obra destaca, pel cap baix, en tres direccions: la forma exemplar de viure; l’experiència extraordinària de la lectura i de l’escriure, i l’última, la forma de depuració, simplificació i essencialització de la seua obra poètica. Com a experiència s’agraeix l’humor, la depuració; com a essencial veig la brevetat com un preciós regal. Com a lliçó, persistir a escriviure”.
Andreu Loncà, Segre

“Un llibre rar, diferent, personalíssim. Ens trobam davant el dietari d’un poeta. No un poeta qualsevol, és clar. I amb una Vida en majúscula”.
Pere Joan Martorell, Última hora

“Traspua sensibilitat, saviesa i sentit de l’humor. Un bon reflex de la maduresa vital i intel·lectual de qui l’ha escrit. Es mereix una lectura -jo diria que més d’una- que hauríem de fer sense córrer, de manera tranquil·la, reposada, lluny del ritme frenètic en què transcorre la vida quotidiana de molts dels nostres conciutadans”.
Eladi Saura, Menorca  

“L’obra de Pons és vida i passió, paisatge (el menorquí) i sensualitat, i l’admiració per escriptors, des de Thoreau fins a Kavafis, des de Maiakovski fins a Kafka i Camus i Pessoa i Wilde i Babel i moltíssims més. Les seves notes rupturistes i crítiques resulten commovedores, a més d’exemplars. Llegeixin i devorin aquest llibre”.
Antoni Serra, Última hora

“Un llibre molt especial. Amb cada petit rajol d’aquesta generosa bòbila el poeta Pons ha construït un esplèndid mosaic ple de detalls i matisos que, com no podia ser altrament, quan el contemplem en conjunt ens presenta un meticulós retrat interior de l’home que l’ha anat escrivint i vivint. El mosaic que ha confegit Ponç Pons és una engrescadora invitació al lector a trobar complicitats amb el poeta”.
Joan Josep Isern, VilaWeb

“En aquestos aforismes poètics, escrits a mode de dietari, hi podem trobar la més pura essència ponsiana: els seus anhels, desitjos, estimes i, àdhuc, el seu propi leitmotiv modus vivendi operandi. Parla al lector de tu a tu, amb un llenguatge senzill i acurat alhora. Hom s’hi troba enxampat en la seua lectura i s’hi sent molt a prop de les idees de Ponç Pons. Mai no hi havia trobat cap altre literat que me despertés aquest sentir. Llegir-lo és com trobar-te un company de viatge, un mestre que t’ensenya i sempre està al teu costat”.
Enric Sanç, La Veu

“Un dels llibres més importants que s’han publicat en català als darrers anys. Vaig passar un mes d’agost deliciós sentint-me acompanyat per la riquesa conceptual i la bellesa formal d’aquest grapat d’aforismes”.
Joan Garí, El Temps

“Ponç Pons és potser a hores d’ara el poeta més arrelat a la terra de la literatura catalana: una obra que, com els arbres fruiters, necessita de l’aigua i de la llum del paisatge que ens habita”.
Ramon Guillem, Levante

“Per a mi serà una lectura-consulta d’anys, que és al capdavall el destí d’un recull de moltes hores de feina de l’autor, posat a l’abast en un llibre per tenir ben a prop i gaudir-ne”.
Pere Fàbregues, Menorca

Altres llibres de Ponç Pons