Margaret Atwood
El conte de la Serventa
Traducció de Xavier Pàmies
L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat—a estones fred i irònic, d’altres vehement—desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat. Des de la seva publicació el 1985, El conte de la Serventa ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa, i és que aquesta sàtira colpidora del fanatisme religiós i el totalitarisme interpel·la més que mai el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preats.
Col·lecció: Narrativa > Biblioteca Mínima (208)
Autor: Margaret Atwood
Traductor: Xavier Pàmies
ISBN: 978-84-7727-588-6
Edició: 6a (14 de març de 2018)
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 13 x 21 cm
Pàgines: 360
L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat—a estones fred i irònic, d’altres vehement—desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat. Des de la seva publicació el 1985, El conte de la Serventa ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa, i és que aquesta sàtira colpidora del fanatisme religiós i el totalitarisme interpel·la més que mai el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preats.
Aquest títol es troba disponible en e-book. Per coneixe'n el preu, el format i altres característiques, si us plau, consulti amb la seva botiga d'e-books preferida.
Entrevista al traductor Xavier Pàmies a El Biblionauta (20/07/2018)
«Una distopia que té el mèrit innegable d’haver-se avançat, i molt, a fets que avui trobaríem tòpics si sorgissin de la ploma d’un escriptor amb fantasia».
Marina Espasa, Ara
«Es mereix un lloc d’honor en el reduït prestatge reservat per a les obres de la literatura premonitòria que han aconseguit formar part del folklore modern. Un lloc proper, i en absolut inferior, al que ocupen Un món feliç i 1984».
Publisher’s Weekly
«El conte de la Serventa és fabulós (en tots els sentits). Segur que convenç els lectors poc habituats a ultrapassar el mur del realisme».
Víctor García, El País
«És una crítica ferotge contra aquells que volen sotmetre les dones mitjançant el poder per reduir la seva existència a la mínima expressió».
Ara
«Un estil predominant, gèlid o càlid com només el sap transmetre Atwood».
El Punt Avui
«Clàssic feminista des de la seva publicació original el 1985 i que veu amplificada avui la seva força en el marc de moviments com MeToo».
El País
«Com a lectors assistim a l’estat d’ànim de la protagonista, que és qui ens explica la història. La persona que ens narra els fets ja ha assumit quin és el seu paper. Ella és lluitadora, no vol renunciar a una vida diferent, a la vida que ja tenia abans, però sap que no tot depèn d’ella».
Manel Haro, Llegir en cas d’incendi
«Una novel·la que planteja l’afany de llibertat com a element necessari per a fer trontollar l’Estat opressor. Un clàssic, ara en català, d’una de les autores més importants del moment».
Vicenç Llorca, Serra d’Or
«Una distopia que va servir per consolidar l’autora com una de les veus literàries més interessants del segle XX».
Núria Juanico, Ara
«A Atwood no li tremola el pols a l’hora de mostrar-nos escenes d’una gran violència. Però no són el més important perquè hi ha un sistema encara més fort que les permet i les patrocina. Resulta important que el lector identifiqui aquesta violència objectiva, present en el llenguatge o en l’omnipresència de les institucions de poder, que sovint es presenta com invisible perquè la sosté la normalitat acordada».
Fèlix Edo Tena, Núvol
«La gran virtut de l’obra (i la traducció de Xavier Pàmies) és, precisament, la maduresa amb la que tracta aquell qui s’atreveix a descobrir-la. Maduresa com en el fet de no entrar en profunditat en cap dels aspectes del funcionament de Galaad, que la fa una obra on el propi lector/a pot acabar de decidir-ne la cruesa».
Pantalla Abierta
«El conte de la Serventa és una història dura, i ha tingut un fort impacte 30 anys després que fos escrita coincidint amb la renovada lluita feminista actual. Tot i que el nucli del relat se centra en un masclisme dominant i retrògrad, el missatge d’alerta és més genèric per la defensa de les llibertats, de totes les llibertats. Aquesta novel·la és una exageració molt dramàtica però alerta, alerta. Per què serà que els escriptors sempre han imaginat futurs negres per a la humanitat?».
Les rades grises
«El conte de la Serventa és una notable obra a tenir en compte, traduïda amb molt mestratge per part de Xavier Pàmies i que l’únic que se li pot retreure és que no hagi aparegut en català molt abans».
Eloi Puig, La Biblioteca del Kraken
