Catàleg

Ponç Pons

Dillatari

Compartir
FacebookTwitterLinkedInWhatsAppEmail

Seguint la petja d’autors com Miguel Torga o Iorgos Seferis, aquest és el diari d’un poeta “menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos”, en què vida i literatura es conjuguen de forma indestriable. Menorca, el mar, la petita cala de Macaret, són els llocs de referència del qui viu la literatura com una passió obsessiva, lúcida i devoradora, i que escriu per a un lector invisible que té les faccions mesclades de tots els autors que estima. Tots ells conviuen en aquestes pàgines amb el poeta que intenta, com el viatger Bruce Chatwin, fer de l’escriptura la pintura de la veu i converteix la seva illa en un univers literari que recorre amb l’esperit de l’aventurer i el caràcter reflexiu de l’estudiós.

Comentaris de la premsa

«Sembla mentida que una illa tan petita com Menorca tingui un poeta tan gran com Ponç Pons».
Seamus Heaney

«Uns versos reveladors…Pons aspira a mantenir-se eremíticament pur».
Julià Guillamon, La Vanguardia

«No es perdin aquest Dillatari. Els farà passar unes hores de serena emoció. Convida a viure».
Jordi Llavina, Avui

«He fet un amic gràcies a la lectura del Dillatari, una escriptura d’un alè poètic que vessa incontenible per una prosa que fa servir un llenguatge auster, precís i lacònic».
Jordi Argenter, Avui

«Pons ens ensenya a Dillatari com la literatura serveix també per donar noves dimensions a les nostres vides».
Lluís Vergés, Diari de Menorca

«Tot escriptor necessita escriure. En l’ampli panorama de la literatura catalana, no conec cap autor que experimenti aquesta necessitat amb més força que Ponç Pons».
Bartomeu Fiol, Diari de Balears

«Ponç Pons, diguem-ho clar, és un poeta de gran envergadura, un dels millors del panorama literari en les llengües catalanes, i un dels pocs homes de lletres que hi ha al país que ha fet una obra pausada, serena, mesurada en els versos i avaluada en l’obrador del pensament i l’experiència».
Jordi Llovet, El País

«Ponç Pons és una mena de Montaigne menorquí. Escolteu la veu lliure, irònica i sàvia d’aquest illòman enamorat de les paraules, de la natura i la humanitat».
Ignasi Aragay, Ara

Altres llibres de Ponç Pons