Catàleg

Eugeni Xammar

Cartes d’un polemista

(1907-1973)

Compartir
FacebookTwitterLinkedInWhatsAppEmail

Escriptor brillant i polifacètic, Eugeni Xammar va ser una figura fonamental del periodisme català de la primera meitat del segle XX. Dotat d’una llibertat d’esperit absoluta, va posar fi a la seva carrera periodística després de la Guerra Civil, i va exercir com a traductor fins a la mort. De Josep Pla a Jorge Semprún, de Francesc Pujols a Montserrat Roig, d’Armand Obiols a Joan de Sagarra, van ser moltes les persones que van deixar per escrit l’impacte que els havia produït conèixer o llegir un home d’una personalitat tan imponent i carismàtica. Les cartes aplegades en aquest volum, escrites al llarg de prop de setanta anys, donen al lector l’oportunitat de retrobar la veu inconfusible de Xammar—com a corresponsal a Berlín durant l’adveniment del nazisme, diplomàtic durant la Guerra Civil o traductor errant a l’exili—i de gaudir així de la sagacitat, la franquesa i la desimboltura amb què observava el món.

Edició i pròleg de Xavier Pla
Epíleg d’Amadeu Cuito

Entrevistes

Entrevista a Amadeu Cuito a VilaWeb, per Andreu Barnils (06/06/2019)
Entrevista a Xavier Pla a l’Ara, per Valèria Gaillard (16/06/2019)
Entrevista a Xavier Pla i Amadeu Cuito a Més 324, per Xavier (15/07/2019)

Comentaris de la premsa

«Per als periodistes en formació, vet aquí un exercici que val per un curs, o per tots cinc, de la carrera. Xammar era temible com a polemista».
Ramon Barnils, El Temps

«Els articles són un exemple de periodisme pugilístic, aquell que no et deixa badallar».
Quim Monzó, Diari de Barcelona

«Rotund, lliure i carismàtic. En ocasions generador de confusions. Així ens arriba aquest Xammar després de llegir part de la seva correspondència a Cartes d’un polemista (1907-1973). Els lectors podran trobar en aquest llibre un estil clar, contundent, irònic, amb bromes privades als seus destinataris i cert gust per la paradoxa».
Núria Escur, La Vanguardia

«Xammar va ser un prodigi en molts sentits gràcies a la seva llibertat d’esperit i a la seva manera d’observar el món. Només llegint-lo no hi ha dubte que era un home instens».
Francesc Ginabreda, Núvol

«La lectura d’aquest recull epistolari xammarià és del tot recomanable. En primer lloc, per recobrar, de primera mà, la imatge d’un temps i d’un país passat; en segon, perquè en aquest món nostre on la continuada aplicació lisèrgica del que és políticament correcte ens està anestesiant, res és més convenient, per desvetllar-nos del nostre empegueïment dogmàtic que algú com ell, que només sap escriure amb el punyal entre dents. I, en tercer lloc, i potser més important, perquè, com conclou amb molt d’encert el seu epíleg Amadeu Cuito: “els que el llegeixin amb la mateixa llibertat d’esperit que ell professava, a més de treure’n profit, s’ho passaran molt bé”».
Xavier Serrahima, El Nacional -La Llança

«Cartes d’un polemista ens situa dins del camerino on un tipus del tot singular es preparava per a actuar a l’esfera pública com un personatge fascinant. El lector, llegida una carta rere l’altra, sobretot viurà la quotidianitat d’una lluita per la vida».
Jordi Amat, La Vanguardia

«Una de les peculiaritats del llibre és que esdevé un autèntic autoretrat de Xammar, un personatge llegendari».
Teresa Terradas, El 9 Nou

«Ens trobem davant d’un esdeveniment literari. Això és el que passa quan el lector s’enfronta a les pàgines de Cartes d’un polemista».
Víctor Fernández, La Razón

«Cartes d’un polemista presenta en privat el to desimbolt i combatiu de Xammar, la prosa esplèndida i la ironia que també escrivia en les cròniques amb que ens explicava el món i la vida. Xammar porta fins l’actualitat una tradició periodística i literària davant la qual un no pot fer altra cosa que treure’s el barret».
David Marín, La República

«En Xammar conviuen sense distinció el geni i la paradoxa, la ironia i el dogmatisme, i poques vegades podrem ser-hi tan a prop com a través de la lectura de la seva correspondència, en què arriba nítida aquella veu que adoraven pel seu enginy els germans Jorge i Carlos Semprún. Llegir Eugeni Xammar és sempre una celebració».
Eva Vàzquez, El Punt Avui

«El llibre mostra tant el que succeí a Europa i a Catalunya entre el 1907 i el 1973 com la personalitat de Xammar i el seu estil directe, franc i lliure: la seva visió de la realitat expressada amb la vehemència de la seva personalitat desbordant».
Ramon Pla i Arxé, El Temps

«Les cartes reunides en aquest volum donen al lector la oportunitat de retrobar la veu inconfusible de Xammar».
Catalunya Cristiana

«Diríem que era un contestatari, però així com el contestatari dels nostres dies és cridaner, incòmode i maleducat, Xammar era un contestatari suau, dialèctic, somrient, profund, amo de tots els recursos de la crítica».
Ibáñez Escofet

«El trident periodístic personalitzat per les grans figures de Pla, Gaziel i Xammar representa el millor de la renovació cultural catalana de l’època d’entreguerres».
Josep M. Casasús

«Aquest home hauria d’haver escrit més, molt més».
Maria Aurèlia Capmany

Altres llibres d'Eugeni Xammar