Sergi Pàmies
Cançons d’amor i de pluja
Els vint-i-sis contes de Cançons d’amor i de pluja s’estructuren com un recital d’emocions i reflexions sobre la vulnerabilitat i els rituals més absurds de l’edat madura. Amb un estil precís i carregat d’intensitat, Sergi Pàmies reinterpreta els clixés del romanticisme arquetípic i les servituds de la hipocondria sentimental. La prosa i el to, depurats i continguts, busquen l’equilibri entre la causticitat, la vitalitat i la malenconia. Amb aquests instruments, Pàmies se submergeix en les aigües estancades de l’amor, la dependència de la memòria heretada, el dolor pels absents i el plaer d’escriure sense saber on és la frontera entre la invenció i l’autobiografia.
Col·lecció: Narrativa > Mínima Minor (103)
Autor: Sergi Pàmies
ISBN: 978-84-7727-547-3
Edició: 5a
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 11,5 x 18 cm
Pàgines: 192
Els vint-i-sis contes de Cançons d’amor i de pluja s’estructuren com un recital d’emocions i reflexions sobre la vulnerabilitat i els rituals més absurds de l’edat madura. Amb un estil precís i carregat d’intensitat, Sergi Pàmies reinterpreta els clixés del romanticisme arquetípic i les servituds de la hipocondria sentimental. La prosa i el to, depurats i continguts, busquen l’equilibri entre la causticitat, la vitalitat i la malenconia. Amb aquests instruments, Pàmies se submergeix en les aigües estancades de l’amor, la dependència de la memòria heretada, el dolor pels absents i el plaer d’escriure sense saber on és la frontera entre la invenció i l’autobiografia.
Entrevista a Sergi Pàmies al Telenotícies de TV3
Entrevista al diari Ara, per Jordi Nopca (07/09/2013)
Aquest títol es troba disponible en format audiollibre. Més informació
“Uns contes d’una intensitat brutal. Un llibre pensat en tots els detalls. Pàmies escriu uns llibres breus, amb molta matèria prima. No hi ha cap paraula que hi sigui perquè sí. La reflexió moral, subtil i entenimentada, és la cirereta d’un gran llibre de contes. Hi ha construccions que te les mires i te les remires i t’atrapen per la manera rodona de dir una cosa que no existia abans de dir-la amb tanta precisió”.
Julià Guillamon, La Vanguardia
«De la mateixa manera que hi ha escriptors que es volen guiar per l’ambició i només aconsegueixen mostrar-se pretensiosos, n’hi ha d’altres que, sense cap pretensió aparent, assoleixen uns resultats d’una ambició vertiginosa».
Ponç Puigdevall, Quadern, El País
“La mirada de Pàmies és la mirada d’un escriptor de raça. Llegir Pàmies és un vici. Hi ha moltes petites joies en el seu últim llibre. Sergi Pàmies, a més de posseir una mirada extraordinària, és també un bon artesà, un home que domina l’ofici com pocs”.
Joan de Sagarra, La Vanguardia
«He llegit part dels relats de Cançons d’amor i de pluja, de Sergi Pàmies, una filigrana d’estil i emocions, amb llàgrimes als ulls, mentre que amb altres d’aquests contes he rigut molt».
Jacinto Antón, Quadern, El País
“Em permeto aconsellar aquest llibre tendre i irònic, vapor d’esperit”.
Enric González, El Mundo
“Sergi Pàmies és un gran transmissor d’emocions. Toca tots els tons, de la duresa més crua a l’humor més divertit, sempre intens en els seus relats d’escriptura breu i concisa. I acaba amb un text que el portarà a la posteritat”.
Josep Massot, La Vanguardia
“L’exploració dels sentiments que afloren davant el deteriorament físic i intel·lectual dels progenitors mostra un autor lúcid i alhora pudorós, que a còpia d’el·lipsis i aforismes sap construir textos que commouen el lector. La capacitat de síntesi i la contundència sintàctica fan de Sergi Pàmies un contista excepcional. De la confrontació amb la memòria i amb l’experiència n’ha sabut extreure contes memorables”.
Vicenç Pagès Jordà, El Periódico
“Un llibre ric, plural i divers dins un ordre preestablert. I tot aquest extraordinari esforç artístic està amanit amb un domini insòlit de la varietat de tons. Pàmies ha aconseguit pujar encara més el llistó de la seva exigència literària. Com mai abans, ha aconseguit que a la gran majoria dels contes totes les frases del text tinguin el mateix pes decisiu que la frase inicial, una cosa dificilíssima de fer”.
Sam Abrams, El Punt Avui
“No tan sols demostra que l’autor està en plena forma sinó també que cada cop és més agosarat a l’hora de reinventar-se com a escriptor, d’explorar nous territoris literaris i d’incorporar fórmules inèdites en el seu repertori”.
Pere Antoni Pons, Ara
“Compreu el llibre del Pàmies, els contes són molt bons, però els biogràfics són encara més brutals”.
Jordi Serrano, Diari de Girona
“Contes ben escrits, essencials, molt marca de la casa Pàmies”.
Jordi Llavina, El Mundo
“El conjunt suposa un elogi implícit de la sobrietat formal, l’economia de mitjans i l’aparent inanitat de la vida quotidiana, aquesta última contemplada amb la distància de la ironia, una mica de tristesa i una barreja d’escepticisme i, malgrat tot, d’acceptació de la vida. Un llibre molt més subtil del que pot semblar a primer cop d’ull”.
Josep M. Ripoll, Serra d’Or
“Atrevit, divertit i profundament emocionant”.
Toni Vall, Qué Leer
“El millor Pàmies, el que depura la llengua i l’esporga a consciència, sense cap gota de retòrica. Un llibre recomanable”.
Pere Guixà, Serra d’Or
“Més enllà de la perfecció en les formes, colpeix la sensació d’estar en un territori àrid però regat amb ironia. Succint però dens. D’una intel·ligència que no defuig el dolor”.
Marià Veloy, Time Out
“Un eclèctic cofre de sentiments del dia a dia. Pàmies traça el seu enèsim mapa d’emocions amb la lucidesa, brevetat i claredat que el caracteritza. Un dels grans escriptors de contes de la literatura catalana”.
Daniel Bossio, BCNcultura.cat
«Pàmies és honest i profund, però no abandona mai la lleugeresa i la ironia, a les quals hi suma una gran capacitat d’observació i un talent particular per la tendresa».
Patricio Pron, Letras Libres
«L’escriptura de Sergi Pàmies colpeix i demana una lectura pausada i reiterada, glop a glop, però et retorna al corrent del dia a dia carregat d’una alegria salvatge, alliberat de la càrrega dels falsos ídols, les mitges esperances i les mitges nostàlgies que emboiren el mirall».
Manel Ollé, L’Avenç
“Un recull admirable”.
Christian Authier, Le Figaro