Posted on Deixa un comentari

Carles Fages de Climent, cinquanta anys de la mort d’un escriptor oblidat

Compartir
FacebookTwitterLinkedInWhatsAppEmail

Enguany es commemora el cinquantenari de la mort de Carles Fages de Climent, un dels escriptors més oblidats de la literatura catalana, malgrat que va destacar com a narrador, dramaturg i poeta—especialment en el gènere de l’epigrama—i va mantenir vincles estrets amb d’altres empordanesos universals com Salvador Dalí i Josep Pla.

La commemoració serà a l’Ateneu Barcelonès (c. de la Canuda, 6) el proper dimecres 12 a les 19h, a la sala Jacint Verdaguer. Hi participaran Joan Safont, presentador i ponent de la Secció; Jordi Canet, comissari de l’Any Carles Fages de Climent; Joan Ferrerós, catedràtic de l’Institut Ramon Muntaner; Nil Ventós, periodista, i Narcís Garolera, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.
Accés obert i gratuït.

Carles Fages de Climent (Figueres, 1902 – 1968). Doctor en llengües clàssiques, excel·lí de jove com a poeta d’una gran rigor formal i lingüística, en la línia de Guerau de Liost: Les bruixes de Llers (1924, Quaderns Crema, 2003), Tamarius i roses (1925), Sonet a Maria Clara (1938) i Balada del sabater d’Ordis (1954, Quaderns Crema, 2003), que interpreta certs trets tel·lúrics de l’Empordà. Quaderns Crema també va publicar, el 2003, Somni de Cap de Creus i el recull Tots els sonets. En són importants els epigrames, no publicats íntegrament fins el 2002, sovint sagnants, a l’estil de Juvenal. Escriví també teatre liricohistòric: El bruel (1928), La dama d’Aragó (1955) i la novel·la històrica Climent (1933), cruel biografia d’alguns dels seus avantpassats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *